"Germans" una petita joia per als més petits

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) s'ha anat especialitzant en la confecció d'àlbums molt atractius per als lectors més petits i cada nou regal excel·leix la resta tant pel que fa a les il·lustracions, espectaculars i molt atractives, com per les idees insòlites i divertides que el conformen. Alguns dels seus àlbums han estat comentats en aquest mateix bloc.

Rocío Bonilla és autora d'obres com "Cara de pardal", el seu primer àlbum en solitari, publicat també a Animallibres, on també ha publicat "La muntanya de llibres més alta del món", "De quin color és un petó?", "Els fantasmes no truquen a la porta" (amb l'escriptora Eulàlia Canal), "Max i els superherois" (amb Oriol Malet) i "Juguem?" (amb Ilan Brenman). Tots ells han esdevingut petites joies capaces d'arrencar sempre un somriure franc i ben espontani als petits lectors.

L'últim producte de la seva prolífica creativitat és un divertiment basat en el fet de conviure amb un germà o germana i, per tant, de ser dos a casa, un fet molt habitual en les famílies d'avui. Així, doncs, "Germans", amb text i il·lustracions de la mateixa Bonilla, i publicat per Animallibres, presenta el pitjor i el millor d'aquesta convivència.

L'àlbum té la particularitat que es llegeix tant pel davant com també pel darrere. Pel davant és quan parla la germana i descriu el seu germà com un mico amb els pitjors defectes... però finalment reconeix que tenir un germà i ser dos a casa no és pas del tot dolent perquè també té els seus avantatges.

Per l'altra cara de l'àlbum trobem que és el germà qui parla i, és clar, té també els seus motius per criticar la germana a qui compara amb un rinoceront, però igualment reconeix també de tant en tant que tenir una germana no és pas tan dolent.

Això sí, els dos estan d'acord i coincideixen plenament que si ser dos no sempre és fàcil ni sempre és difícil del tot, ser tres seria una cosa realment impossible i difícil de suportar.

Es tracta d'un àlbum divertit que permet ser mirat i admirat per tota la família, per comentar-lo tots junts i, és clar, per divertir-se i riure grans i petits alhora amb una total complicitat.

Josep Maria Aloy