dilluns, 12 de febrer del 2018

Un excel·lent "Bestiari salvatge d'estar per casa"



Els "Bestiaris" estan de moda. En poc temps se n'han publicat uns quants. La raó deu ser que el tema dels animals encanta la canalla i presentar-los amb gràcia i humor, encara que sigui en vers, proporcionen uns moments d'enjòlit que els joves lectors agraeixen i aplaudeixen.

Hi ha "Bestiaris" per a tots els gustos i l'escriptor i il·lustrador Sebastià Serra presenta el seu. L'ha batejat amb el títol "Bestiari salvatge d'estar per casa" i l'ha publicat l'editorial El Cep i la Nansa. Sebastià Serra és tant l'autor dels versos com de les il·lustracions. El resultat ha estat un àlbum molt ben presentat que és una petita joia capaç de suscitar emocions i rialles.



L'àlbum conté quaranta petits poemes molt breus i variats. La majoria estan construïts a base de quartetes que es troben ben dispersos i embolcallats entre les exuberants il·lustracions com si realment els protagonistes es moguessin dins una selva de colors i formes molt ben planificada i excel·lentment distribuïts al llarg de les pàgines. Els versos recreen entre tots més d'una trentena de bestioles de totes mides i volums, de tots els costums i hàbits així com de característiques i qualitats ben diferenciades.

Comença la desfilada l'aranya i segueixen les bestioles més diverses: la cadernera, el centpeus, la marieta, la gallina, la papallona, la mosca, el moscot, la pamerola, la formiga... i així fins a l'última que torna a ser l'aranya... Pel mig hi passegen unes quantes bèsties més com la sípia, el pop, el cargol o les abelles, entre d'altres.

Els principals ingredients d'aquests poemets són, per damunt de tot, el bon humor amb què s'expressen i es relacionen entre elles les bestioles, la ironia que transmeten i, per què no, l'astúcia i la petulància d'unes i la innocència i bonhomia d'unes altres. Aquest atractiu zoo ofereix un bon grapat d'imatges en les que sovint el lector s'hi pot emmirallar i fins i tot identificar en alguns moments de la lectura. Aquesta és, si més no, la pretensió de la majoria de Bestiaris o Bestiolaris.

Així, no passa desapercebut, per exemple, la il·lusió o la pretensió de la gallina, en aquesta quarteta:

La gallina cova un ou,
amb el desig amagat
que esdevingui un gall formós
i no pas un ou ferrat

L'humor hi té una presència notable, com ja hem vist en el poemet anterior i com podem veure en aquest:

Fa el mosquit l'últim concert
de rovellada trompeta.
No en sent tot l'aplaudiment,
sols un cop de mans que peta.

De tant en tant porten una dosi de sentiment i d'emoció:

Res no sap la trista dama:
el seu gos borda al carter
i es menja un cop més la carta
que li envia el cavaller.

Valors i qualitats també són reivindicats en alguns poemes:

"Sento als peus un formigueig!"
diu cansada la formiga,
"Tot el dia de passeig
carregant aquesta espiga".

L'element poètic llueix en algun dels poemes, aportant-hi imatges molt descriptives:

I enfila unes arracades
quan la lluna ja declina,
amb gotes que la rosada
perleja a la teranyina.

I no oblidem el destí de totes les bestioles, tant les humanes com les animals: el darrer viatge de la vida, narrat amb humor:

Al cabàs del pescador
els cucs esperen el torn
per emprendre el darrer viatge
de l'ham fins al peix al forn.



"La gràcia i el mèrit d’aquest bestiari -diu la crítica Teresa Duran- rau en el fet que estrofa i imatge no van cadascuna pel seu cantó, sinó que estan relligades entre si de manera indissoluble, tant en la doble plana com en la concatenació d’aquestes". Per aquests detalls i molts d'altres, estem davant d'un àlbum ric en sensacions i molt atractiu per a petits lectors curiosos i inquiets.

Josep Maria Aloy                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada