(Portada de la primera edició)
L'escriptora Alegria Julià va piular al Twitter fa
pocs dies que Edicions de La Galera acabava de publicar la 10a. edició de la
seva novel·la infantil "Un romà al segle XX" i recordava quan
l'editor Andreu Dòria va confiar en ella l'any 1991, any de la primera edició
del llibre. Fa, per tant, 26 anys.
Que una novel·la infantil es continuï editant al cap
de vint-i-sis anys és un regal i un privilegi que no tots els escriptors poden
lluir, sobretot en temps de crisi general i d'una oferta literària desbordada i
excessiva. Però sobretot és un premi a la novel·la, és a dir, a l'obra i puc
assegurar que "Un romà al segle XX" mereix premi perquè té els
ingredients que calen perquè una història es llegeixi amb fruïció i desperti interessos
i sentiments ben diversos.
"Un
romà al segle XX" es troba a la col·lecció "Grumets" d'edicions
de La Galera i és il·lustrada pel dibuixant Picanyol, l'autor de l'Ot el
Bruixot, de la comarca del moianès, com els protagonistes de l'obra, en els
escenaris de la qual l'autora ha plantejat tota l'aventura.
L'argument és ben senzill.
Segons s'esmenta a la contracoberta del llibre, un
soldat romà fa un salt en el temps i apareix misteriosament a Moià, en ple segle
XX, mentre se celebra la tradicional desfilada de romans de Dijous Sant.
Barrejat entre la gent disfressada, el soldat passarà desapercebut per a
tothom, menys per al Pere i
l'Andreu, dos germans que l'acolliran secretament i miraran de reconstruir els
fets que l'han dut fins allà.
La nostra literatura per a nois i noies està farcida
d'arguments similars, d'històries protagonitzades per nens i nenes que són
capaços de descobrir grans secrets amb molta facilitat, prescindint dels adults,
sobretot dels pares, que s'ho miren amb una mena d'expectació a vegades forçada
veient com els protagonistes passen per alt i superen tots els obstacles i
perills, acabant amb un final feliç que corona com a herois potentíssims els
seus joves protagonistes, amb l'aplaudiment general per part de tots. Són obres
sovint qüestionades perquè moltes d'elles cauen en tòpics i situacions
totalment inversemblants que ni els mateixos lectors s'empassen. No és el cas
d'aquesta novel·la de l'escriptora Alegria Julià. Ni de bon tros.
(Alegria Julià)
Una novel·la explicada amb una veu
equilibrada, raonada i emocionant
Els mèrits d'"Un romà al segle XX" els
conforma tot un conjunt d'ingredients que la fan molt llegible, divertida,
explicada amb una veu equilibrada, raonada i, sobretot, emocionant. No avançaré
de què va la història sinó que en destacaré algunes, per a mi, de les
principals virtuts que han afavorit, sens dubte, que la novel·la, recomanada a
partir dels nou anys, hagi arribat a editar-se deu vegades en vint-i-sis anys.
Quines són, doncs, algunes d'aquestes
característiques o ingredients? Sense cap pretensió d'exhaustivitat diria que
una de les principals, tant en aquesta novel·la com en general en qualsevol
novel·la d'aquest mateix tarannà és la relació entre els dos germans protagonistes que tan
aviat discuteixen i s'interpel·len, sobretot a l'inici, com s'ajuden i ajunten
esforços amb una complicitat mútua que els va unint a poc a poc per tal d'arribar
a aconseguir el repte que s'han proposat. I també el fet que aquesta
complicitat s'encomani també als lectors joves i es facin seves les accions sovint
ben inversemblants, així com l'exageració d'algunes situacions esbojarrades i
el desenllaç insòlit d'alguna escena poc creïble. Cal que els lectors entrin en
el joc que els proposa la novel·la i que se'n sentin partíceps d'alguna manera
per tal de disfrutar-la amb ganes. Dependrà sempre de l'equilibri que hagi
sabut imposar l'autor de l'obra perquè aquesta no esdevingui desmesurada ni
massa forçada. Julià ho sap fer bé i l'interès del lector no disminueix en
absolut durant la lectura del text.
(Il·lustració d'en Picanyol)
El tema
de la novel·la, basat en el món dels romans, desperta, i aquest és un altre
ingredient positiu, l'interès per conèixer la història i poder-se documentar
mínimament sobre aquesta cultura. Hi ha, evidentment, una intencionalitat clara
d'informar al lector sobre alguns aspectes de la història del país,
especialment de Moià, el poble dels dos germans. Però també aquesta aportació
més aviat didàctica ha de mantenir sempre, com és el cas, un equilibri just amb
la primera de les intencionalitats de la novel·la que és divertir el lector i
fer-li passar una estona ben plaent i agradable.
El
llenguatge constitueix un important ingredient que permet enriquir l'obra
aportant-li una dosi de qualitat literària. A "Un romà al segle XX"
el llenguatge és amè, planer, precís i capaç d'expressar allò que el lector ha
d'entendre bé. La incorporació d'alguna dita o frase feta com a la taula d'en Bernat qui no hi és, no hi
és comptat o bé quan el pare els diu que semblen el cul del Jaumet, que mai no està assegut ni dret, són
detalls que mostren no sols un interès per la llengua sinó també la
possibilitat de treballar-la a l'aula, si s'escau, buscant-ne més exemples i
compartint-ne els significats. La novel·la de Julià es tanca, a més, repassant
les característiques principals de cada una de les estacions de l'any cosa que
ve a ser una pinzellada final molt atractiva des del punt de vista poètic i que
deixa un bon regust al lector.
He
d'esmentar, finalment, la sensació que cal que es produeixi sempre al final
d'una aventura com aquesta, i que aquí s'assaboreix perfectament: l'alegria
indescriptible dels protagonistes per haver aconseguit allò que ha costat tant
de trobar i l'expectació davant el desenllaç que està a punt de produir-se i
que és el retorn del romà al lloc d'on ha vingut. Una dosi d'intriga ha de
desembocar, després de tanta tensió acumulada, en la plena satisfacció d'haver
arribat al desenllaç. Satisfacció també per al lector que vol emocions i no se
li poden escatimar si volem que tanqui el llibre amb un sentiment final
d'enjòlit i de plaer.
Tots tres, no sé
com, havíem construït un pont
que salvava totes
les diferències que hi poden
haver entre vint segles.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada