dilluns, 27 de juny del 2016

"L'últim gat birmà" un bon relat de Rosa Moya



El món sempre ha estat molt cobejat pels
homes més perversos, ambiciosos i
cruels de la història. Per sort, en aquesta
 història tampoc no van aconseguir dominar-lo.

Publicada per l'editorial Bambú, un segell de l'editorial Casals, i il·lustrada per Luciano Lozano, "L'últim gat birmà" és la història d'una bonica relació entre el nen protagonista, Charlie i un gat sagrat birmà. En Charlie Parker fa tres mesos que no dorm per culpa dels miols del gat. És l'única persona que el sent... Estem a Londres i el noi vol saber on para aquest gat.

Mentrestant al monestir de Mandalay, a Birmània, un grup de monjos està fent meditació. Darrere d'ells, cinc gats de pèl daurat i amb les puntes de les potes blanques, amb els ulls tancats també són en plena meditació. Un sisè gat, el més petit, anomenat Hsaya, havia desaparegut feia uns mesos sense deixar rastre. Hui Gen, el seu cuidador, l'havia buscat per tot arreu... i somiava el dia que el tornaria a veure...


Entre aquests dos escenaris -Londres i Birmània- es va teixint una aventura atractiva i insòlita amb personatges peculiars com el mateix protagonista, Charlie, o bé la Sra. Margaret, l'autora del segrest del gat, un personatge contradictori i sinistre que farà els possibles per tallar les ales al protagonista perquè no surti amb la seva. Però el noi té una amiga, Mary, que apel·lant a la solidària amistat amb ell l'ajudarà fins al final i l'encoratjarà a tirar endavant el repte de descobrir el misteri d'aquest gat amb tants poders.

La teva idea de felicitat és molt diferent
de la que jo conec, Hsaya. Al meu país
 es basa a aconseguir el que desitgem,
i en general, la gent té molts desitjos!
-"El desig és el pitjor enemic de l'home,
la causa de tot el sofriment. La felicitat
autèntica arriba quan deixem de desitjar".

La novel·la, posseïdora d'un bon ritme i un llenguatge amable i precís, es llegeix bé i centra l'atenció en diversos missatges com l'amor als animals o bé la solidaritat i l'amistat entre els dos protagonistes joves. Algunes reflexions sobre l'ambició o també sobre l'afany de poder dels malvats apareixen en el text entorpint la tasca del protagonista que no té altra objectiu que descobrir la veritat malgrat les conductes sinistres i perverses.

La novel·la té moments atractius i de sensibilitat extrema. La crítica n'ha parlat bé: una història àgil que et captivarà per la seva intel·ligent combinació d'aventura, màgia i exotisme... Una aventura plena de sorpreses, de misteri i de miols, la novel·la infantil més felina que recordo... una gran novel·la que no decep ni el jove lector ni l'adult... una novel·la que pretén ensenyar el camí correcte de la vida. Com n'és d'important no estar desorientat, escoltar la nostra consciència, ser tan valent com en Charlie Parker i tan genuí com l'últim gat birmà...Una lectura, certament, ben recomanable.



... Els estels dormien darrere els núvols i
no se'ls veia brillar. N'hi havia un que espurnejava
feblement, però aviat es va afegir al son dels seus veïns.

 Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada