dilluns, 14 de març del 2016

"Misteri a l'Arca de Noé", un conte de Joan de Déu Prats



Si volguéssim explicar l'episodi bíblic de l'Arca de Noé segurament no trobaríem una història que la descrivís d'una manera tan divertida, vorejant els límits del rigor però deixant en el lector una idea molt aproximada de com van anar els fets d'aquesta part de l'Antic Testament que seria bo que els nois i noies coneguessin.

"Misteri a l'Arca de Noé", és un relat escrit per Joan de Déu Prats, il·lustrat per Francesc Rovira i publicat per l'editorial Animallibres. Segons consta a la contracoberta és una història adequada per a lectors a partir dels vuit anys tot i que si són un pèl més grans entendran millor tot l'episodi del Diluvi Universal i el salvament que fa Noé dels animals introduint-los a l'Arca per parelles perquè un cop passat tot es puguin reproduir i tornar a poblar el planeta.

       Però l'autor no dedica el text a descriure només aquest salvament del animals. Un cop dins l'Arca ens trobem amb una sèrie de fets intrigants com són la desaparició d'algunes parelles d'animals i la seva recerca, al marge de les sospites que aquestes desaparicions provoquen i que mobilitzen tot el personal bestial. Aquesta part més esbojarrada hi aporta agilitat i molt de ritme. Al llarg del relat apareixen dotzenes i dotzenes d'animals que gairebé conformen una bona lliçó de biologia o un exhaustiu bestiolari sense que es noti, com ha dit algun crític.

I com no podria ser d'altra manera, els humans són els principals sospitosos de tots els actes de sabotatge que transcorren dins l'Arca, tot i que la història acaba bé i tot retorna finalment al seu lloc i el personatge bíblic Noé en surt sa i estalvi. Òbviament no pretenc explicar el final que el reservo perquè cada lector el disfruti sobre la marxa i en descobreixi els secrets.



Es tracta d'una història molt ben escrita, amb un llenguatge atractiu i amb una trama molt ben portada i molt ben desenvolupada sense que en cap moment en decaiguin ni el ritme ni l'atenció del lector. Les il·lustracions de Francesc Rovira, excepte la de la portada, són en blanc i negre. És una llàstima ja que l'il·lustrador té molt gràcia a l'hora de descriure les expressions de la cara dels personatges així com alguns detalls molt concrets de la història que en blanc i negre no destaquen com caldria.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada