"Les fantasies del nàufrag" de Pep Albanell

Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. "Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle XVIII parlava de mi". I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se'n sentia, com a nen solitari que s'espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l'estimaven.

"Les fantasies del nàufrag", publicat per Bromera és un excel·lent relat on l'autor comenta, amb ironia i emoció, anècdotes de la seva infantesa. És el retrat sòpit i gris de la dècada dels cinquanta viscuda a través de la mirada càndida d'un nen, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura, amb la Seu d'Urgell com a escenari advers i difícil de la postguerra.

       Pep Albanell, autor brillant en el camp de la literatura per a joves, explica que va començar a escriure aquest text cap al 2000 amb la finalitat de descriure la descoberta del plaer de la lectura en un noi normal de la postguerra... Confessa que ha tingut un interès especial a preservar els escenaris i el paisatge i deixar testimoni d'aquell ambient i d'aquella època. Per això el relat vol ser, en primer lloc, un homenatge al seu lloc de residència, la Seu d'Urgell i, alhora, també un homenatge una mica estrafet a la meva família; a les meves primeres lectures, en general, i als llibreters i als bibliotecaris de l'època, en particular.

El llibre és un recorregut per la carrera literària de l'autor on manifesta la importància que tenia per a ell la fabulació, la fantasia i la seva capacitat de crear personatges, escenaris i situacions. La fantasia -ens diu- és com un múscul, com més la fas servir més grossa i més forta es fa. I als dotze anys va començar a escriure la seva primera novel·la i, per tant, iniciava la seva carrera literària, una carrera sòlida i prolífica que li ha permès guanyar molts premis i ser reconegut com a un dels escriptors més llegits.

... durant un bona colla de mesos, algun any i tot,

vaig ser un noi solitari que deambulava de casa a l'escola

i de l'escola a casa, com un nàufrag entre dues aigües...

abans de saber què era un nàufrag, ja me'n sentia.

Pep Albanell dedicava el seu temps a llegir molt. De casa a la biblioteca i de la biblioteca cap a casa, abandonant festes i jocs i portant una vida de nàufrag. Justament la primera novel·la que va llegir fou "Robinson Crusoe". Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle XVIII per algú que ja era mort i que, per tant, no em coneixia de res, parlava de mi... Devia ser per això que el llibre m'havia agradat tant.

(Pep Albanell)

Alguna vegada he topat amb llibres que m'han ajudat

a respondre preguntes que jo ja m'havia fet i per a les

quals no trobava resposta. També hi ha llibres que me

les han plantejat ells, les preguntes...

I l'escriptor reconeix que el que més ens agrada als enganxats a la lectura és ensopegar amb llibres que ens devorin, que ens facin oblidar per una estona qui som i ens integrin en el seu món particular.... hi ha llibres que et parlen a tu directament, que et fan sentir que han estat fets expressament per a tu. Aquests són els llibres devoradors.

"Les fantasies del nàufrag" és un cant al plaer de la lectura i sobretot al plaer de l'escriptura i, per tant a la formació de l'escriptor literari. No hi havia problema, maldecap o preocupació que no es fongués entre les voltes i revoltes dels personatges de les meves lectures. I encara que la literatura no m'arreglés les coses, me les feia molt més suportables. L'interès del llibre és molt clar i, per aquest motiu, cal que es difongui entre aquells que no sols estimen la literatura sinó sobretot entre els qui tenen l'obligació i la responsabilitat d'ensenyar-la als més joves. Perquè estem convençuts que llegir és formar-se com a lector però també formar-se com a persona.

I et diré un secret que no tots els escriptors saben.

Corregir és suprimir. No t'ho dic jo; t'ho dirà una escriptora

molt bona que un dia llegiràs, Virginia Woolf. Els escriptors

que saben renunciar a una frase brillant, extraordinàriament

expressiva, però que no els és útil, són els bons, creu-me..."

Josep Maria Aloy