Amb "El nen
dibuixat" (La Galera, 2015), l'escriptor Martí Gironell s'endinsa, per
primera vegada, dins del món de la literatura infantil amb un conte que, il·lustrat
amb uns atractius i rutilants dibuixos de Pedro Rodríguez, gira a l'entorn de
la necessitat de fomentar el gust per la lectura des de la infància.
Un
llibre -i, per tant, també un conte- és una porta oberta a un món nou, sovint
desconegut, però que potser per això, esdevé molt atractiu i meravellós. “El
meu fill de dos anys sempre ha estat envoltat de llibres i diu sovint que li
agradaria entrar dins de les il·lustracions. És per això que vaig decidir
escriure un llibre per a ell, en què seria el protagonista”, explica
l'escriptor Gironell.
La necessitat d'entrar dins la mègia
dels contes
A "El nen
dibuixat", cada cop que el Quim, el protagonista, girava full se li
apareixia un món al davant... i ell volia viure dins els contes i conèixer els
paisatges que ja havia visitat en cada una de les ocasions en què el pare o la
mare li explicava un conte. Un vespre la mare li va xiuxiuejar un secret a cau
d'orella: "Si tanques els ulls i demanes un desig amb totes les teves
forces, les fades i els follets el faran realitat". I abans d'adormir-se,
en Quim va demanar convertir-se en dibuix i poder així entrar dins dels contes...
Quan l'endemà es va despertar va sentir el so d'uns tambors... Va obrir la
porta de l'habitació i es va trobar rodejat dels personatges més coneguts dels
contes que havia escoltat.
No puc explicar més coses
per no avançar els fets que el lector jove ha de descobrir a través de la seva
lectura, tot vivint les emocions que una senzilla història com aquesta li pot
provocar. Molts escriptors han
creat històries perquè saben que el somni de viure rodejat dels personatges més
entranyables dels contes constitueix un dels escenaris més cobejats per als
infants. I molts d'aquests infants s'han deixat seduir, des del primer moment, per les més tendres
històries com la que avui presentem. Aquesta identificació amb els personatges
de ficció, a part de les complicitats que genera, contribueix, sens cap mena de
dubte, a enfortir la personalitat dels joves lectors i a dotar-los d'una bona
dosi de sensibilitat i d'emoció positiva que els ajudarà a créixer amb normalitat
i plenitud i, potser, amb una petita dosi més de felicitat.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada