Aquest cèlebre i
conegut clàssic ha estat adaptat al teatre per a tots els públics però
especialment per als escolars i esdevé un bon recurs no sols per donar-lo a
conèixer sinó per despertar, tot representant-lo, l'interès dels alumnes per la
dramatització.
"Et pareix que
amb aquest tros de nas
alguna dama m'ha de
fer cas?"
(Cyrano)
Cyrano,
poeta i mosqueter del rei, no s'atreveix a confessar l'amor que sent per
Rosaura. Està convençut que el rebutjaria perquè té el nas enorme i
desproporcionat. No obstant això, Cyrano decideix ajudar Cristià, un jove
soldat molt bell però a qui costa parlar i a conquerir el cor de Rosaura, i li
dicta paraules d'amor encisadores que captiven l'ànima de la seva estimada.
"Veig la
situació transparent;
tots dos podem fer
l'intent.
Tu els llavis i jo
la paraula,
tu el cos i jo el
cor de poeta."
(Cyrano)
L'obra de Rostand esdevé un missatge molt clar en el
sentit que la bellesa no es troba en l'exterior de les persones sinó en el seu
interior. Segons l'adaptador de l'obra, l'enorme
nas del Cyrano és el símbol de la lletjor que oculta totes les contradiccions
del personatge: buscabregues i tímid, brutal i tendre, sarcàstic i enamorat. Un
Cyrano capaç de renunciar al seu amor sempre que la seva amada sigui feliç.
L'obra té moments molt emotius tant per qui els escenifica com per qui
assisteix a l'espectacle.
La col·lecció "Micalet teatre", d'Edicions Bromera està formada per una quarantena de
títols ben escollits i sobretot ben adaptats i amb un conjunt de propostes
escèniques perquè se'n pugui derivar una excel·lent dramatització. La
introducció i les propostes escèniques de "Cyrano..." estan
preparades i presentades per Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario Máñez i
Pilar Martínez. Un equip d'autors que tenen cura amb tot detall tant del tractament
dels personatges com del vestuari, del maquillatge, de l'escenografia, la
il·luminació i la música i el so. Aquest equip d'autors vol estimular a la
població, sobretot escolar, a treballar molt i de forma coordinada perquè els resultats ens compensaran tot el treball
que hi posem.
El teatre, la parenta pobra
No és la primera vegada que en aquest blog parlem
d'aquesta col·lecció i tampoc no és la primera vegada que tractem del teatre
infantil com la parenta pobra de la literatura per a joves. Dèiem aleshores que
de teatre infantil se'n parla molt, se
n'edita poc, se'n representa menys i no se'n llegeix ni per casualitat... tot i
tractant-se d'un gènere prou atractiu per a tots aquells que se'l prenen amb la
serietat que es mereix. I Edicions Bromera ,
no sols se'l pren seriosament sinó que s'ha convertit en l'única editorial que
hi destina una col·lecció específica i atractiva on hi podem trobar una gran
diversitat de títols i de propostes com la que presentem avui.
I és que no dubtem gens dels beneficis de l'activitat
teatral, especialment a les escoles. Una societat que no estima el teatre és
una societat coixa. L'escriptora Marta Luna
es preguntava -en un article a la revista "Faristol"- els perquès
d'aquesta situació de migradesa i l'acabava amb un interrogant dramàtic: no ens estem deixant perdre alguna cosa? Alguns
hi haurien de rumiar una mica.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada