dilluns, 28 de setembre del 2015

"Petits descobriments", una col·lecció atractiva per als més petits



L'editorial Baula ha publicat els deu primers títols de la col·lecció "Petits descobriments", obra del tàndem format per Marta Luna, pel que fa als textos i Ximena Maier per les il·lustracions.

La col·lecció va adreçada als primers lectors i està formada per petits llibres de coneixements destinats a la difusió de temes tan senzills com quotidians i a mostrar el procés que va d'una realitat molt propera fins a conèixer el seu origen.

       El primer dels deu títols de la col·lecció explica una idea tan senzilla com la confecció d'un jersei que l'àvia de la nena protagonista li ha fet amb unes agulles llargues i punxegudes i amb un cabdell de llana de color... La néta aprèn què és una troca i d'on surt la llana, i com es teixeix de diversos colors... Molts jerseis no es fan a casa sinó que es compren a les botigues i han estat fets amb màquines. Un cop exposades les senzilles explicacions, les autores reserven l'última pàgina per a resumir tres descobertes sobre el tema tractat. Tres descobertes senzilles que concentren la informació de forma molt planera perquè els lectors l'aprenguin i la recordin. Les il·lustracions són molt clares i senzilles perquè puguin facilitar una perfecta comprensió dels diversos textos. Alternen els dibuixos amb algunes fotos reals per aportar, si cal, encara més informació.


 La resta de títols segueix el mateix esquema del primer i aniran desfilant un darrere l'altre amb els mateixos criteris. El segon títol és "Avui farem truites" on els lectors veuen no sols com es fa una truita sinó que aprenen que, a part de les gallines, hi ha molts altres animals que també ponen ous i, per tant, són ovípars.


 "Quanta aigua!" ensenya que no només hi ha aigua líquida sinó també sòlida i dura com una pedra, com també vapor d'aigua, és a dir, formada per gotetes que no es poden agafar.


 "On són?" fa referència a les hortalisses i la seva gran varietat, destacant les que creixen cap amunt i les que ho fan cap avall, sota terra.


 Amb "Abans no hi havia mòbils" els joves lectors constaten que la vida d'abans era molt diferent de l'actual ja que no sols no hi havia mòbils sinó tampoc televisió ni altres aparells que ara són molt habituals. Però també avança que ara no hi ha alguns aparells que hi haurà d'aquí a uns anys.


 "No porto diners" permet descobrir els caixers automàtics que són els encarregats de guardar els diners de les persones que treballen i, per tant, que guanyen un sou. Però si se'n gasten molts, els diners dels caixers s'acaben.


 "L'esmorzar és a taula" toca el tema dels làctics i els seus derivats. Però també de la intolerància que tenen algunes persones a la llet.


 "Parlem de trens" té com a centre d'interès les diverses classes de trens: AVE, Bala, Cremallera... I, com no podia ser d'una altra manera, el tren més antic del país: el que anava de Barcelona a Mataró.


"Un polsim de sal" informa de la necessitat d'aquest element pel bon funcionament del cos. Un element que s'obté de l'aigua del mar i que ajuda a conservar els aliments. Però, compte, que no és bona per a les persones que tenen la pressió alta.


 "Una culleradeta de sucre", que és, ara com ara, l'últim de la col·lecció, explica que el sucre ens aporta l'energia que necessitem per moure'ns i per pensar. Però adverteix que les coses dolces també corquen les dents. I si a més de menjar coses dolces no ens movem ens engreixarem més del compte.

La col·lecció està plantejada perquè els primers lectors descobreixin una sèrie de coneixements ben senzills i molt elementals. A més, estimula la curiositat dels lectors amb un llenguatge planer i comprensible. No hi manca un toc d'humor quan convé. Es tracta, en definitiva, d'un bon exemple d'allò que alguns qüestionen tant: un estil volgudament didàctic que, ara com ara, potser és l'únic que permet que la mainada aprengui a base de ser ells mateixos els protagonistes de "petits descobriments" propers i ben quotidians.


Josep Maria Aloy

dilluns, 21 de setembre del 2015

Josep Tomàs Cabot publica una selecció dels seus articles a la premsa




"La vida de cadascú avança generalment amb
uns petits passos indefinits, sense cap importància,
mentre la vida col·lectiva dóna sovint uns salts enormes,
dramàtics, trascendentals."


"Retorn a casa", publicat per Edicions de l'Albí aquest 2015, aplega una selecció d'articles de Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), publicats al diari Regió-7 des de 1999 fins al 2010. Aquests dotze anys de col.laboracions periodístiques van representar la culminció d'una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions com "Destino", "Historia y Vida", de la qual fou director, sense oblidar les seves continuades col·laboracions a "La Vanguardia".

Com diu l'editor Jaume Huch, en diversos moments del seu pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat d'anècdotes i d'escenes molt humanes, "han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències (...), tot fent gala d'un periodisme afable que podria fer escola."

...ningú no vol confessar-ho, i ens enganyem els uns als altres
dient que tots estimem els llibres i que, si no en comprem,
és perquè són massa cars, o no caben a casa nostra,
o no tenim temps de llegir...

123 articles que esdevenen una bona lliçó per a la vida

       Normalment cada un dels articles del llibre segueix més o menys un esquema que sol ser l'exposició d'un fet, d'una situació o fins i tot la presentació d'una persona... A continuació s'explica com evoluciona el fet, la gesta, l'acció d'aquella persona; en un tercer moment, coneixem l'opinió i la valoració de l'articulista, a vegades criticant o lloant l'acció esmentada i, finalment, un desenllaç en forma de frase o de resum a manera de conclusió... a vegades de lliçó final, sovint crític però sempre carregat de sentit comú fruit de la saviesa i de la lucidesa de l'autor. Molts d'aquests articles són una invitació a la reflexió.

"Rebutgem amb energia determinades coses
que ens fan nosa, tot i que sabem que existeixen
i provoquen sofriment a molta gent. Som egoistes
 i covards, per molt que la societat actual, en conjunt,
 vulgui mostrar-se alliberada generosa, comprensiva
 i tolerant."

Alguns articles volen ser un petit homenatge a persones conegudes per l'autor o a persones que han deixat un llegat a la ciutat, al país o al món... En d'altres, l'autor, observador crític de la realitat, opina sobre conductes humanes no massa exemplars d'una societat que sembla que no acabi de trobar el seu lloc i la seva projecció. La ironia i en algun cas una actitud mofeta de l'autor li serveix també per evocar i denunciar actituds poc solidàries... Comentaris sobre economia, política, història, medecina... sobre la vida quotidiana dels homes i les dones del país, omplen aquestes pàgines donant sempre un missatge positiu i un estímul per tal d'aprendre a viure en col·lectivitat i amb la màxima solidaritat.

La vida és curta -deia Sèneca a mitjan segle primer.
Som nosaltres els qui l'escurcem malversant-la
en ocupacions inútils...

Josep Tomàs Cabot (fot. de Salvador Redó)

En general, Tomàs Cabot, que és també novel·lista, metge i historiador, pren, en aquests articles, una opció clara i contundent a favor de tot allò que enriqueix humanament la societat, mostrant la seva complicitat amb les persones que han dedicat la vida a treballar per alguna causa digna, com també la seva simpatia per fets o persones anònimes que viuen amb il·lusió i mostren una grau de felicitat que saben transmetre a la gent del seu entorn... És irònic sobretot amb aquells que volen "fardar" d'alguna cosa que no són o bé per a tots aquells que somien en la felicitat però que no mouen un dit per aconseguir-la ni perquè l'aconsegueixin els del seu entorn... Tomàs Cabot mostra curiositat i interès per tot allò que, sense ser transcendental, té una dosi de senzillesa i d'ingenuïtat.

"Estem sotmesos a un individualisme salvatge
que només valora el diner immediat i l'èxit social
 que aquest proporciona. I ningú no ens diu, com caldria,
que el món s'està arruïnant per culpa del capitalisme actual."

L'humanisme és un dels ingredients més notables en la majoria dels seus textos. Els seus continguts i valors de caire ètic poden servir d'estímul a molts lectors i és per això que ens complau presentar-lo com a eina de reflexió i de debat a les classes de filosofia i ètica en els cursos de Secundària i de Batxillerat dels nostres centres escolars. Les riques opinions d'un savi i veterà professor de 85 anys i els meandres per on discorren els seus pensaments i reflexions, es converteixen en un petit regal per a tots aquells, joves i no tant, immersos en un procés d'aprenentatge i de creixement. Molts d'aquests 123 articles permeten que el lector s'identifiqui amb l'autor i hi estableixi una relació de complicitat tot adoptant una mirada positiva i estimulant davant la vida i el propi creixement personal.


Josep Maria Aloy

dissabte, 12 de setembre del 2015

Avui fa 31 anys que va morir Lola Anglada




L'artista que col·labora amb el poble
i és estimat pel poble,
ja no pot aspirar a res de millor.
Jo vaig entrar a l'ànima del poble
i em dono per ben feliç.
(Lola Anglada)

La Diputació de Barcelona ret homenatge a una de les artistes més insòlites i vitals del nostre país amb una exposició al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona i la publicació de les seves "Memòries".

Lola Anglada (1892-1984) ha estat una de les grans personalitats -poc valorada i sovint menystinguda- de la primera meitat del segle XX, però d'una vàlua i d'un prestigi tant o més grans que la seva passió per l'art en general i el dibuix i l'escriptura en particular.

Amb l'Exposició "Lola Anglada" i la publicació de les seves "Memòries" la Diputació fa un gest magnífic per recuperar tot allò que la deixadesa d'un poble va estar a punt de perdre a través d'aquesta tendència a l'oblit que injustificadament i lamentable, acostuma a ser massa habitual.

Una exposició elegant i sòbria

L'exposició fa un repàs de la trajectòria artística i vital de l'artista i s'estructura en dos espais: un d'exterior, davant l'edifici del Rellotge, que repassa les etapes de la vida de l'autora des de la Infantesa fins a la Vellesa, passant per la Joventut i la Maduresa, i un espai interior, on es poden contemplar dibuixos i quadres originals i objectes personals de la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i d'Espanya. Artista polifacètica, Lola Anglada, a banda de dibuixant il·lustradora, també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora.



Unes "Memòries" de gran interès

Aquestes meves pàgines,
record del meu viscut, les ofereixo
a la memòria dels màrtirs
immolats i perseguits en defensa
de les llibertats de Catalunya.
(Lola Anglada)

En un excel·lent volum de més de cinc-centes pàgines -obra de Núria Rius i Teresa Sanz, extraordinàriament ben documentada- tenim accés, finalment, a tota la trajectòria vital de Lola Anglada, escrita per ella mateixa i, alhora, il·lustrada amb les millors imatges de la seva carrera artística. Una autobiografia ben carregada d'experiències i d'anècdotes informen sobre l'obra ingent d'una de les grans personalitats de la primera meitat del segle XX.

Les "Memòries" estan distribuïdes en cinc grans capítols que coincideixen amb els períodes importants de la vida de Lola Anglada i de la història que li tocà viure- una història trepidant viscuda amb passió i energia per l'autora. El seu art, que abasta quasi totes les tècniques, va evolucionar en paral·lel a les situacions polítiques i culturals del moment.

Aquestes memòries -segons Joaquim Armengol- han de servir per donar a conèixer bona part de l'obra artística de Lola Anglada, però també la seva concepció del món i la seva complexa i extraordinària personalitat, les debilitats i les seves dèries insospitades.

El més Petit de tots



Perquè quan dibuixo sóc feliç,
quan en l'esbós la figura s'accentua,
m'emociona. (Lola Anglada)

En uns temps tan convulsos com aquells, la Catalunya democràtica i revolucionària, en guerra contra el feixisme, va voler crear una mascota que esperonés tot el país a la lluita. Havia de ser un personatge simbòlic, un noiet antifeixista i Lola Anglada en va escriure el text i el va dibuixar a partir d'una escultura d'Antoni Paredes. I en va sortir "el més petit de tots": un infant petit i rodanxó, de cara rodona i cabells rinxolats, amb ulls grossos i esbatanats que duia un braç aixecat amb el puny clos i a l'altra mà una petita bandera catalana. El llibre és un crit revolucionari que remarca aquells valors més importants per a la causa republicana i per Catalunya.

Lola Anglada presenta el protagonista, en el primer capítol del llibre, com el "fill de la Revolució", un infant amb poders màgics que recorre pobles i ciutats animant a tothom en la lluita i en els valors ciutadans i solidaris. Aquests missatges però li van costar un preu molt car a Lola Anglada, sobretot per la marginació llarga i continuada que va patir durant tot el franquisme.

Una literatura infantil d'una qualitat i bellesa extraordinàries



Els records de la meva infantesa
 m'han omplert tota la meva vida; no m'ha
calgut cercar al defora, perquè tot ho he trobat
en mi. La meva infantesa ha estat el llevat
amb el qual n'he fet la meva obra...
(Lola Anglada)

Tot i que avui la lectura dels seus llibres per a nois i noies acusen el pas del temps i de les idees, cal reconèixer que Lola Anglada ha estat una autora imprescindible i fonamental i molt llegida durant la primera meitat del segle passat. Junt amb Josep Maria Folch i Torres va esdevenir una autora rica en idees i brillant en il·lustracions. La seva obra no pot ser oblidada amb la falsa excusa que pertany a una altra època que la dels nois i noies d'avui dia.



Les principals obres destinades al públic infantil foren, sobretot, En Peret (1928) que ofereix una sèrie de quadres a l'entorn del personatge central, tot prenent com a fil conductor els mesos de l'any. Un any més tard, el 1929, va escriure i il·lustrar Margarida. Si Peret era el nen ideal, Margarida agafa el torn i passa a ser la germaneta ideal. Els capítols deixen de ser imatges de cada mes de l'any i esdevenen una mena d'aventures en terra de meravelles repartides per les quatre estacions de l'any.



La següent obra fou Monsenyor Llangardaix (1929), on com molt bé diu el títol, el llangardaix passa a ser el protagonista de la història. La dèria de personificar els animals i fins i tot de fer enraonar plantes i flors arriba a límits de gran bellesa i fantasia en aquest llibre. L'any 1930 va publicar un altre llibre bellíssim, Narcís, que igual que Margarida té nom també de flor i es tracta d'un nen molt petit que encara porta pitet i que va vestit amb faldons. Així que aprèn a caminar s'inicien les seves aventures plenament fantasioses i plenes de gran sensibilitat.



Són, tots ells, llibres escrits i il·lustrats per la mateixa autora i presenten un fort contingut moralitzador que els fa bastant incomprensibles avui dia. Però no sols esdevingueren un èxit en el moment de la seva publicació sinó que llegits ara amb benèvola mirada s'endevina fàcilment la riquesa de recursos tant literaris com artístics. La seva fantasia s'excerceix sempre sobre les coses casolanes que els infants coneixen bé, tot creant un món d'ensomni. La realitat i el meravellós van sempre de bracet en la seva obra.



Tota l'obra de Lola Anglada, segons l'opinió de molts intel·lectuals i crítics del moment, és una obra extraordinària amb la pretensió de construir un país. I és que per a ella, el su art va ser com un do diví. Homenatgem-la com cal!

Josep Maria Aloy



L'exposició "Lola Anglada", al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona (c/ Comte d'Urgell, 187) continua estant oberta al públic.