"A mi no m'agraden els llibres!", de Joan Portell

Quan arribis pel bosc
i te m'acostis
t'ompliré de safrà
la cabellera
i et faré un davantal
de farigola.

Quan te'n tornis per mar
i te m'allunyis
et daré un mocador
brodat amb cendra
i em faré un collaret
amb els teus braços.

(Miquel Desclot)

La segona edició del simpàtic

 conte de Joan Portell "A mi no m'agraden els llibres" ens permet insistir en el tema, tan debatut ja, de la lectura. Al Joanet, protagonista de la història, no li agraden els llibres perquè l'obsessió dels pares per aquests objectes una mica estranys han matat tot l'interès del nen no sols per llegir-los sinó també per saber per a què serveixen.

Al Joanet no li agraden els llibres perquè, d'entrada, potser és normal que a ningú no li agradin els llibres. A sant de què t'ha d'agradar més un llibre que una pilota? I com passa amb totes les coses, els llibres no agraden fins que un estímul te'ls fa agradables.

A en Joanet no li agraden els llibres perquè no ha descobert la seva utilitat. Quan descobreix que poden servir per assenyalar i posar els límits a una porteria de futbol, està en el camí d'entendre que potser són útils.

Al Joanet no li agraden els llibres perquè fins ara no havia tingut mai l'experiència de quedar-se unes hores jugant amb el fill de la veïna i no havia descobert un millor recurs per distreure'l i deixi de plorar que ensenyar-li alguns dels contes que tenia ben aparcats per casa.

Però en Joanet deixa de pensar que els llibres són estris que no serveixen per a res quan a la seva classe els presenten una alumna nova i ell en queda totalment pres. De mica en mica les ganes de manifestar-li que li agrada i que només pensa en ella fa que cerqui en els llibres de poesia paraules boniques. Entre aquestes paraules boniques un poema de Miquel Desclot, un dels nostres poetes amb més sensibilitat per destapar les emocions d'un jove enamorat.

Una de les conclusions del conte de Joan Portell, tan ben dibuixat per l'Oriol Hernández, és presentar el tema de forma agradable i divertida i poder demostrar que molt sovint entrar en el món de la lectura és un fet que es produeix per la complicitat d'altres persones, per les emocions que desperta una poesia, per les ganes de saber com acaba una història i fins i tot per casualitat.

Celebro que el conte de Joan Portell, publicat per Animallibres, s'hagi editat per segona vegada i espero que sigui un estímul perquè els Joanets de torn vagin descobrint que aquests objectes que sembla que només serveixin per omplir les estanteries del menjador de casa o per ser utilitzats com a porteries de futbol acabin per satisfer la necessitat d'expressar uns quants sentiments i un pilot d'emocions.

Josep Maria Aloy