dilluns, 25 de maig del 2015

Els relats infantils d'humor, un estímul indispensable



Un excel.lent treball titulat "És que em peto de riure" publicat al diari ARA, a principis d'aquest més, considerava l'humor una bona eina per afavorir la comprensió del món i desenvolupar el llenguatge, a part de constituir un dels millors estímuls per impulsar els nois i noies a la lectura.

Sense cap mena de dubte l'humor en les narracions per a nois i noies és un estímul capaç de captivar el lector i arrossegar-lo amb ganes fins al desenllaç de l'obra. Hi ha pocs autors que en siguin conscients i encara potser més pocs que ho sàpiguen fer bé i amb gust.

"La botiga de Mascotes Extraordinàries", de Rubèn Montañá, amb il.lustracions de Marta Montañá i publicat per Barcanova, és un d'aquells relats nascuts per fer petar de riure i per escampar el bon humor entre els lectors joves. L'autor, Rubèn Montañá ja va treure el cap en aquest blog per una altra història ben diferent. En aquell cas es tractava de "La nena de l'arbre", una història molt atractiva publicada per La Galera el 2014. Si aquesta fou guanyadora del Premi Josep Maria Folch i Torres, la de les mascotes que presentem avui ho ha estat del 13è Premi Barcanova. Són unes obres i uns premis que honoren l'autor i insinuen ja una trajectòria literària que farà parlar els crítics i seduirà els lectors joves.

El llibre va de mascotes, òbviament. Una gran diversitat de mascotes de tota mena i de tot tamany recorre les seves pàgines però hi ha un punt que les uneix a totes: que sempre acaben convertint-se en el millor amic del seu amo. I és que totes les mascotes en necessiten un, d'amo... I en Pol és convertirà en el seu amo malgrat que els seus pares no vulguin ni sentir parlar de bèsties... En Pol, però, començarà sent-ne l'amo tan bon punt rebi la primera mascota. La primera de moltes... El seu desig, però, seria tenir un gos...

L'humor treu el nas constantment a cada capítol. Un humor clar i fresc, a vegades tendre, que manté el lector agafat al llibre. La trama és divertida, els personatges, encara més. La descripció dels pares és escrita amb gràcia. Cap dels dos vol sentir parlar de tenir una mascota:  Amb dos exemplars adults com aquests, és impossible que en Pol pugui satisfer la seva il·lusió... Els pares li confessen que l'única mascota que han tingut a la vida és ell... En Pol insistirà fins a aconseguir una mascota... Les il.lustracions, molt acolorides i també amb un punt de bogeria, ajuden i enriqueixen l'obra.


 Una història esbojarrada d'un autor novell

Rubèn Montañá Ros (Badalona, 1983) va estudiar arts gràfiques i disseny i va iniciar estudis de Belles Arts a la UB, i a l’Institut del Teatre de Barcelona. És membre fundador de la companyia EGOS teatre, on participa com a actor i membre de l’equip creatiu de tots els seus espectacles. És co-autor (juntament amb Toni Sans) de les versions teatrals de: El crim de Lord Arthur Savile, La casa sota la sorra (ambdues estrenades a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya) i En Joan sense por.

"La botiga de Mascotes Extraordinàries" és una història ben esbojarrada. Una història que podria haver estat escrita per Roald Dahl, o si més no, pel nostre Carles Sala al qual fa poc vàrem dedicar una comentari al seu esbojarrat diccionari d'oficis esbojarrats. O per autors com David Nel·lo, o Estrella Ramon, Josep M. Fonalleras i Enric Larreula, per dir-ne alguns. Tots ells no sols escriuen històries divertides sinó que, a més, saben gestionar bé el sentit de l'humor tot mantenint un ritme àgil i alegre durant tota l'obra, amb una gran habilitat per arrencar rialles i somriures afectuosos per part de tota classe de lectors.

En l'excel.lent treball publicat al diari ARA, al qual em referia a l'inici d'aquest comentari, queda clar que allò que sembla que fa coincidir del tot editors, educadors i pares és que l’humor és una eina clau per introduir els infants en la lectura de tal manera que “si no hi ha un punt d’humor, el llibre cau de les mans i l’amor per la lectura no prospera”. Molt lluny, certament, de la idea de la lectura per obligació.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada