dilluns, 23 de febrer del 2015

El crític i escriptor Pere Martí i Bertran ens convida a gaudir d'un recull d'endevinalles



Endevinalles per a tothom, publicat per Baula i il.lustrat per Núria Feijoó, recull 87 endevinalles repartides en diversos apartats: Menjar i aliments (9); Animals i natura (18); Persones i professions (6); Objectes (20); Noms i geografia (10) i un últim "Calaix de sastre" amb 24 endevinalles més. Les endevinalles són totalment noves, escrites en vers i amb graus de dificultat i temàtiques diversos perquè siguin de debò per a tothom. L'humor i l'amenitat són dos dels principals ingredients del recull.

En general, la descripció d'allò que s'ha d'endevinar apareix embolcallat amb pistes enginyoses i suggerents com ara el croisant ("tinc banyes que no fan mal..."); d'altres, amb un bon sentit de la lògica ("sempre vaig avall / sigui en una vall /sigui en una aixeta...") o bé divertits jocs de paraules, com en el colibrí ("Amb un bri de col / i la lletra i / ja t'he dit el nom"), i la granota ("Al nom, hi tinc un gra / i canto amb bona nota..."). Hi ha endevinalles més o menys poètiques: el didal ("Podria ser campana /de minairons /o habitacle de fada"). D'altres són més transcendents o filosòfiques: com la vida ("Comença amb un plor / se'n va amb un sospir...") o bé l'horitzó ("... no intentis pas assolir-me: / només sóc una quimera / on ningú mai no ha arribat").



La il.lustradora del llibre, Núria Feijoó destaca per la seva subtilesa a l'hora de dibuixar els diferents elements que conformen les endevinalles. Feijoó omple les pàgines amb multitud de detalls, tots ells divertits i atractius.

Les endevinalles, molt més que un joc

A la introducció del llibre, el mateix autor manifesta que les endevinalles són una font de coneixement i d'aprenentatge d'allò més útils, recomanables i inesgotables. Pere Martí, mestre de secundària, insisteix que les endevinalles són un joc, un joc intel.lectual però un joc, al cap i a la fi; i alhora també són un recurs didàctic d'allò més útil com molt bé saben els ensenyants d'arreu. No és pas perquè sí que hagin estat considerades una de les portes d'entrada al coneixement, presents des de la Bíblia a les obres clàssiques, sense deixar de banda, naturalment, la cultura popular.



Les endevinalles de Martí estan escrites en vers, seguint el rigor de la mètrica, però amb unes mires molt obertes pel que fa a ritmes, rimes, recursos. L'ambigüitat -diu l'autor- és a la base dels textos, per potenciar-ne un tret essencial, el misteri, l'enigma que tota endevinalla amaga, però alhora hi hem aplicat la rigorositat de les definicions del diccionari.

Endevinalles per a tothom és, doncs, una aportació més a aquest camp tan extens i ric, tan variat, tan apreciat i tant estudiat i que permeten al lector i endeví a mobilitzar l'enginy i a fer treballar la imaginació.

Josep Maria Aloy


(De Pere Martí i Bertran en parlo en aquest mateix bloc també en ocasió de la publicació del seu conte "En Quim i el grill" i amb motiu del 20è aniversari del programa de Ràdio Vilafranca "Llegir per sentir".)

dilluns, 16 de febrer del 2015

"Córrer sense por" una novel·la colpidora



Ja sé que és molt difícil recomanar una lectura quan les ombres de la novel·la eròtica fan estralls entre, sobretot, els adolescents, però no puc evitar de fer-ho davant d'una proposta tan rica i estimulant com la novel·la Córrer sense por, una història real, atractiva, colpidora i d'una gran bellesa i sensibilitat.

       Publicada per l'editorial valenciana Sembra Llibres, Córrer sense por és la història real d'una noia somali, Samia Yusuf Omar, escrita i novel·lada amb una gran emotivitat per Giuseppe Catozzella (Milà, 1976) i traduïda al català per Anna Casassas. La novel·la ha guanyat el Premi Strega Giovani 2014 a Itàlia, i ha esdevingut tot un fenomen editorial pel que té d'història de lluita i de supervivència. La protagonista, amb una gran capacitat per córrer i aconseguir allò que es proposa, des dels vuit anys només viu per l'atletisme i només pensa a entrenar-se per tal de poder participar en els Jocs Olímpics i guanyar.

No has de dir mai que tens por, Samia meva. Mai...

Però ser atleta a Mogadiscio, un país constantment en guerra, en una família que viu en la misèria més absoluta i on les dones són tractades pitjor que les bèsties, no és gens fàcil. Samia, malgrat tot, té esperit de guanyadora i sobretot ha après a conviure en l'adversitat més aclaparadora. I el que és més important: ha perdut la por.... No has de dir mai que tens por, Samia meva. Mai. Si no, les coses que et fan por es pensaran que són grans i que et poden vèncer. Aquest és un dels molts consells que rebia del seu pare. Un pare que no sols era un puntal ferm en la carrera de la noia sinó que encara va més enllà quan li diu que un dia guiaràs l'alliberament de les dones somalis de l'esclavitud en què les han posat els homes. Seràs la seva guia, petita guerrera meva. Un pare però que mort assassinat a mans dels integristes somalis. Un pare que li havia promès unes vambes noves perquè no hagués de córrer amb les vambes velles dels seus germans, mig foradades i amb les soles gastades.

Samia Yusuf Omar

...la importància de la llibertat i el poder dels somnis.

Podria estar parlant hores i hores d'aquesta excel·lent novel·la però no vull robar protagonisme a cada un dels lectors que la llegiran, l'assaboriran i descobriran ells mateixos els valors d'una història plena de sensibilitat, d'humanitat i de denúncia. Una novel·la que és una cant a la llibertat, a la possibilitat que els somnis puguin convertir-se un dia en realitat. Una novel·la a moments poètica amb excel·lents descripcions que contrasten amb l'ambient de misèria d'un país que sotmet els seus habitants a una violència exasperant. Descripcions com la que fa del mar comparant-lo a una estesa preciosa, gegantina, com un elefant que dorm i respira profundament...

Però per damunt de tot la novel·la és un cant a la vida, a l'afany, a la passió i a l'esforç d'una noia joveníssima. La imatge de la seva tenacitat la converteix en un símbol, un referent, un model a seguir i a imitar, especialment per la gent de la seva mateixa edat, gent molt sovint poc agosarada davant de panorames molt menys difícils i complexos. Molt recomanable!

Josep Maria Aloy


dilluns, 9 de febrer del 2015

El gironí Carles Sala escriu un diccionari d'oficis esbojarrats dedicat als lectors joves



Crec que no és una exageració dir que qui va introduir la fantasia en els llibres infantils i juvenils va ser l'italià Gianni Rodari. I crec que tampoc és exagerat dir que són bons deixebles seus, a casa nostra, Pep Albanell, primer i, durant aquests últims anys, Carles Sala.


       El gironí Carles Sala ha esdevingut un autor revelació de la literatura catalana per a gent jove durant aquests últims anys. La seva aportació a aquest gènere literari, sovint menystingut i silenciat, cal anar-ho recordant, ha estat riquíssima per la forma de tractar els temes, de jugar amb les paraules, d'ajudar a desenvolupar la imaginació dels nois i noies que llegeixen mentre somriuen alhora, tal com passa amb les obres de Rodari. Com en saben, tant l'un com l'altre, de transmetre l'emoció de les seves narracions. Són escriptors que contribueixen a la renovació de la literatura infantil i la dignifiquen.

Carles Sala, mestre, artista sensible i afable, ha guanyat un grapat de premis des que l'any 2007 es va decidir a escriure. Té publicats, des d'aleshores, una vintena de contes. En aquest mateix bloc ja vaig comentar fa uns mesos el que porta per títol "La tortuga poruga i laseva amiga eruga". El llibre que presento avui no és ben bé un conte però dóna totes les pautes perquè els lectors se n'inventin uns quants. Es tracta del llibre "50 oficis esbojarrats" publicat per Cruïlla i il.lustrat per Pep Brocal. No m'estranyaria gens que aquest llibre hagués nascut en alguna pràctica de llengua a l'aula... però sí que crec que ha de ser un bon recurs per treballar la llengua de forma creativa i divertida, que és com cal ensenyar-la.

El llibre conté cinquanta oficis esbojarrats l'existència dels quals no sols seria viable sinó que ajudaria a resoldre alguns problemes quotidians dels humans. Oficis de tota mena com el "Baixaquí", la persona ideal per avisar viatgers clapaires o despistats; o bé el "Provador de matalassos", que es dedica a detectar bons matalassos... també el "Veïnòleg", que és qui esbrina i esbomba tot allò que passa en una escala de veïns; han de ser curiosos i d'orella molt fina i xafarders com una casa de pagès... i així fins al mig centenar d'oficis esbojarrats i insòlits que no sols divertiran els lectors sinó que els permetrà entrar en el joc d'inventar-ne i imaginar-ne encara més i dotar-los d'aquesta alegria encomanadissa amb què Carles Sala sap dotar els seus textos.


 Les històries són tan senzilles com tendres; tan sinceres com espontànies i tan atractives com seductores. Amb els mínims elements, l'autor és capaç d'oferir una dosi exquisida d'emocions i de màgia que els lectors joves agraeixen. La literatura fantàstica té això: normalment et deixa un somriure als llavis. Com ho va fer Gianni Rodari i com ho va seguir fent Pep Albanell. Ara és el torn de Carles Sala. Cada un d'aquests oficis són l'expressió del bon humor i la jovialitat del seu autor.



Josep Maria Aloy

dilluns, 2 de febrer del 2015

La Literatura per a nois i noies també celebra els seus aniversaris i efemèrides



Durant els primers dies d'un any nou se'ns informa des de diverses entitats i publicacions culturals de les celebracions, onomàstiques i efemèrides de l'any. Enguany, per exemple, celebrarem els 700 anys del naixement de Ramon Llull, com també el centenari de la creació de les Biblioteques populars o bé els trenta anys de la mort d'Ovidi Montllor... dins d'un llistat ben divers que afecta sobretot a escriptors, poetes i artistes que ja no són entre nosaltres però que han deixat marca i sobretot han deixat una obra que els perpetua i que ens permet recordar-los i homenatjar-los de nou.

       Normalment en aquests llistats no hi figuren els aniversaris i les diverses efemèrides dels escriptors de Literatura Infantil i Juvenil, si exceptuem, enguany, l'escriptora Maria Barbal i els trenta anys de la seva novel.la "Pedra de tartera" una novel.la considerada també juvenil. I prou. S'hi contemplen habitualment els grans i la literatura gran quan sorprenentment, el món del llibre infantil és conformat per una explosió de dates carregades de celebracions que no cabrien juntes en un comentari com aquest. Per tal de ser justos amb la població més jove, n'informaré d'unes quantes de suggerents que demostren quina és la vitalitat i l'eufòria d'aquesta literatura, una vitalitat i una eufòria molt superiors al que ens podríem pensar.

55 anys d'"El venedor de peixos"

L'any 1960 l'escriptor Josep Vallverdú va publicar "El venedor de peixos", la que seria la primera novel.la juvenil enmig de la censura franquista i quan publicar en català podia costar-li greus problemes. Vallverdú, valent i compromès, va inaugurar la que se n'ha dit sempre més la represa de la literatura per a nois i noies en un escenari pobre i totalment mancat de lectures. Cinc anys més tard, el mateix Vallverdú publicava una segona novel.la juvenil: "Trampa sota les aigües", primer premi Joaquim Ruyra, de la que enguany celebrarem els seus 50 anys. Celebració doble, doncs, per al degà de la literatura per a joves, Josep Vallverdú, als seus 91 anys!

50è aniversari de Rosa Sensat i "El Nus"

Aquell mateix any 1965 neix la col.lecció "El Nus" de literatura juvenil de l'editorial Estela i després Laia. La col.lecció estava dirigida per Emili Teixidor.
I també aquest mateix any neix l'Associació de Mestres Rosa Sensat, una institució àmpliament reconeguda per la seva tasca ingent en el camp de l'ensenyament.

40è aniversari de la novel.la de Joaquim Carbó "I tu, què hi fas aquí?"

L'any 1975, dins la col.lecció "Els Grumets de la Galera", apareix una nova novel.la de Joaquim Carbó "I tu, què hi fas aquí?". Joaquim Carbó, junt amb Josep Vallverdú, SebastiàSorribas i Emili Teixidor són els quatre escriptors que Edicions de La Galera va atorgar el títol de "Pòquer d'Asos" de la literatura catalana per a nois i noies. Pioners i iniciadors d'una nova i renovada literatura per a joves, han estat sense cap mena de dubte, escriptors fonamentals i creadors de llenguatge. Encara és l'hora que el país sencer els reti un homenatge per la seva trajectòria literària i per la seva fidelitat no sols al país sinó als lectors joves. Un homenatge que ja no serà possible a tot el conjunt perquè Sorribas i Teixidor ja no són entre nosaltres.

40è aniversari de "La Xarxa" i dos grans llibres

Fou l'any 1975 que naixia la Col.lecció "La Xarxa" de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Una col.lecció per a nois i noies que agafaria ràpidament volada a la recerca de títols apropiats per al públic jove.
Per la seva banda, Edicions de La Galera seguia ampliant la seva col.lecció "Els Grumets", nascuda uns anys abans i ara ho feia amb un llibre dels anomenats emblemàtics: "El rei Gaspar" del mallorquí Gabriel Janer Manila, la primera novel.la per a joves d'aquest autor.
D'altra banda, Pep Albanell, amb el pseudònim Joles Sennell publicava "Un llibre amb cua" i encetava una literatura de caire fantasiós que va esdevenir una varitable sorpresa a casa nostra.

Diversos títols del 1980 celebren el seu 35è aniversari

Aquest 2015 celebrarem, també, el 35è aniversari de diversos llibres entre els quals "Màquines d'empaquetar fum" de Dolors Alibés, "Que comenci la festa" de Joan Barceló i Cullerés, "La història que en Roc Pons no coneixia", de Jaume Cabré i "Tetrabill en contes uns" de Miquel Obliols, tots ells publicats durant el 1980. Dels quatre autors, dos ja no són entre nosaltres i, per tant, ens queda només la seva obra, raó de més per tenir-la present.

El naxement de la revista "Faristol", l'any 1985




La revista "Faristol" especialitzada en Literatura per a nois i noies celebrarà els 30 anys del seu naixement ja que el primer número de la revista va sortir durant el mes de juliol de 1985. Aquests foren alguns dels artilces d'aquest primer número de la revista: "De la literatura infantil i juvenil", per Albert Jané; "El plaer de la lectura (i de l’escriptura)", per Joaquim Carbó; "Parlem de la crítica. El Ventall de la Ventafocs", per Francesc Boada; "Les raons de l’alquimista o els camins perillosos de la literatura dirigida", per Francesc Sales... i d’altres.
D'altra banda, durant l'any 1985 també s'estrenaven l'escriptora Maria Barbal amb "Pedra de tartera" i el mallorquí Miquel Rayó amb "El secret de la fulla d'alzina".

No oblido pas que enguany, com ja he dit a l'inici d'aquest article, celebrarem el centenari de la creació de les BibliotequesPopulars de la xarxa de la Mancomunitat, una de les realitzacions culturals més representatives del Noucentisme. Tot sigui dit de passada, van estat dirigides per bibliotecàries insignes, totes elles coneixedores del món de la literatura infantil i juvenil. Són dones destacades en el món de la cultura: Teresa Rovira, Concepció Carreres, Aurora Diaz Plaja, Joana Raspall... un exemple i un model que estaria prou bé que les noves fornades de bibliotecaris i bibliotecàries seguissin amb la màxima fidelitat i vocació.

No cal dir que les celebracions i aniversaris han de servir sobretot per recordar i fer recordar obres i autors alguns dels quals fa molt de temps que treballen i seguiran treballant per fomentar la lectura entre els joves i per oferir obres de qualitat i d'interès a una població que cada vegada té més estímuls que la distreuen. La nostra literatura per a nois i noies és pletòrica, abundosa i riquíssima. Tot un privilegi per a un poble que quan vol ho donaria tot pel país i per la llengua. Dissortadament però avui costa trobar lectors que llegeixin per plaer i, encara més, crear-ne de nous. L'escola i els mestres -la família ja no cal dir-ho- no fan sempre tot el que cal per encomanar el cuquet de la lectura als més joves, ni fa tot el que pot per estimular-los ni per seduir-los al món de la lectura, un món que els ha de fer crítics, savis i emocionalment més sans i més rics. No passarà res si els alumnes obliden el nom de les capitals del món o dels presidents d'alguns països... en canvi les emocions derivades d'una bona lectura no les oblidaran mai.

Josep Maria Aloy


Aquest article el dedico a tots aquells que celebren alguna onomàstica en el camp de la literatura per a nois i noies. Però molt especialment als qui foren els pioners d'aquesta literatura i que han estat sempre fidels i generosos amb als seus lectors, amb un fort compromís amb el país.