dilluns, 15 de desembre del 2014

Nadal amb llibres? I doncs?



Si aconseguim
transmetre als nostres
fills la passió lectora,
els estarem deixant
en herència un univers
infinit de sensacions
i coneixement, i obrint-los
portes a un futur
més ric, autònom i ple
d’oportunitats.
(Joan Carles Girbés)

Les festes de Nadal són festes molt adequades per conviure, per relacionar-se, per viure experiències noves i diferents de les habituals. I, per tant, són festes molt adequades per agafar un llibre i endur-te'l en un racó ben íntim per devorar-lo sense fer soroll, amb emoció i passió.

Pares i mestres: regalant llibres no sols fomentem la lectura i fem créixer els joves, sinó que homenatgem alhora els nostres escriptors, un patrimoni excepcional que hem de preservar.

       Hi ha llibres que són una mina pel que fa a les emocions. D'altres transporten el lector per camins insospitats. Alguns tenen l'habilitat de transmetre valors i sentiments que són molt ben rebuts.... És difícil d'entendre per què ens costa tant decidir-nos a recomanar llibres, a comprar-los, a regalar-los, a llegir-los i a comentar-los en la tranquil.litat de la llar. No ens estem perdent un espai i una activitat declaradament beneficiosa per a tots? No estem deixant de banda una possibilitat màgica de disfrutar de la vida? Cada llibre que no fem arribar a la mainada és una porta que li tanquem a un futur més ric. Quin univers deixarem en herència als nostres joves? -com molt bé s'expressa Joan Carles Girbés.

Petita selecció de lectures per aquestes festes

Bestiolari de Joana Raspall
Amb il.lustracions d'Anna Clariana
Pagès Editors, 2014
(Per a petits i grans)

No puc evitar la temptació de començar recomanant uns dels llibres de més impacte en aquests últims mesos.
La producció poètica de Joana Raspall, destinada als lectors joves, supera els sis-cents trenta poemes dels quals cent onze tenen protagonista animal. Són poemes però que es trobaven escampats en dotze llibres. Ara apareixen recollits en aquesta magnífica edició, amb il.lustracions d'Anna Clariana, unes il.lustracions que haurien agradat i molt a Joana Raspall... (Més informació)


Tots els petons del món
Montse Paneo
Il.lustracions de Mercè Galí
(Inclou DVD)
El Cep i la Nansa, 2013
(Per als més petits)

Aquest conte, amb text de Montse Panero, il.lustrat per Mercè Galí, va dirigit a un públic jove a partir ja dels tres anys. Un conte ple de petons. Petons afectuosos per donar i per vendre. No us el perdeu! (Més informació)

La rateta i el gat burleta
Marc Donat
Il.lustracions de Pedro Rodríguez
Cruïlla, 2013
(A partir dels set anys)

Armada amb pala i escombra, / a l'escala del jardí, / la rateta presumida / feineja de bon matí... Així comença aquest conte en vers de la rateta que escombrava l'escaleta, escrit per Marc Donat i il.lustrat per Pedro Rodríguez. Un inici ben normal d'una història que coneix tothom, petits i grans. Però aquesta rateta té un grapat de pretendents inimaginable... (Mésinformació)

La llentia viatgera
Vicenç Pagès Jordà
Il.lustracions de Joan Riera Calabús
Estrella Polar, 2013
(A partir dels set anys)


L'Editoral Estrella Polar ha publicat "La llentia viatgera" un conte infantil de l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, una divertida història sobre la necessitat d'acceptar allò que tens i allò que t'ha tocat, explicada amb un llenguatge ric, una ironia fina i una... (Mésinformació)





L'illa més ràpida del món
Josep M. Fonalleras
Il.lustracions de Susana del Baño
La meva Arcàdia, 2014
(A partir dels vuit anys)

En David i la Izan tenen un secret molt ben guardat i, per molt que la Júlia i les seves amigues els burxin i insisteixin una vegada i una altra, no els el pensen revelar... L'editorial La nova Arcàdia acaba de publicar "L'illa més ràpida del món", un conte infantil que Josep M. Fonalleras dedica a la seva neboda Júlia i a, través d'ella, a tots els lectors joves del país... (Més informació)


La nena de l'arbre
Rubèn Montañà
Il.lustracions de Mercè López
Edicions La Galera, 2014
Premi J.M. Folch i Torres, 2013
(A partir dels 11 anys)


Excel.lent història d'una nena especial que ens explica que --Vaig pujar dalt d'un arbre perquè no m'agrada la vida de peus a terra. Dalt d'un arbre no et pots fer mai vell. Ens assemblem més del que et penses, els arbres i les persones. Una històrica poètica amb regust de baró rampant. (Més informació)





El petó de Lili Marleen
Pep Molist
Barcanova, 2014 ("Sopa de Llibres", 207
(A partir dels deu anys)

Es tracta d'una història ben narrada i amb una excel.lent dosi de sensibilitat. El lector observa amb atenció la relació que s'estableix entre el protagonista, en Pere, un nen espantadís i insegur, i un fotògraf ja gran, el Sr. Salom, un home reservat que poca gent coneix... (Mésinformació)





La balada del funicular miner
Pau Joan Hernàndez 
Edició: Cruïlla, 2013 ("Gran Angular")
(A partir de 14 anys)
Premi Gran Angular, 2013

La balada del funicular miner és una novel.la d'intriga que explica com es pot afrontar la vida després d'haver passat per un daltabaix molt gran. L'Alda arriba com a professora de matemàtiques a Tamasca, un poble d'alta muntanya. Arrossega un passat enigmàtic que li ha deixat com a seqüela una greu coixesa... (Més informació)





Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any
Joana Raspall
Mediterrània, 2013
(Per a petits i grans)

He començat recomanant un llibre de Joana Raspall i acabo recomanant el que ella estava a punt de publicar quan ara fa un any ens va deixar. L'obra de la veterana poeta s'ha anat engrandint tot i que ella ja no és entre nosaltres. Quan un escriptor desapareix sempre ens queda la seva obra. Disfrutem-la i donem-la a conèixer... (Més informació)


Que tingueu unes bones festes i no escatimeu els bons llibres. Els joves lectors potser us ho agrairan algun dia.

Josep Maria Aloy

dilluns, 8 de desembre del 2014

100 situacions extraordinàries a l'aula



Aquest llibre, els responsables del qual són els mestres Jordi de Manuel i Paz Montserrat, publicat per Cossetània Edicions és un recull de 100 situacions extraordinàries a l'aula, tal com diu el seu títol, cent situacions que abasten des de l'educació infantil fins a la universitat.

De fet, qualsevol professional de l'educació podria haver recollit al llarg de la seva carrera, en el món de l'ensenyament, un bon grapat de records, escenes o situacions diverses i de tots colors i gustos capaços de fer reviure moments molt precisos de la quotidianitat escolar, molts d'ells susceptibles de generar emocions i alguns somriures difícils ja d'oblidar per la seva profunda humanitat i vitalitat.

Tal com es pot llegir a la contraportada, aquest recull narratiu de cent situacions, des de l'educació infantil fins a la universitat, ens pot fer reviure el passat com a estudiants o el present com a professionals de l'educació. Les narracions -basades en vivències reals- transiten per tot un ventall d'emocions: de l'insòlit a la tendresa, de la duresa a l'humor. Les veus narratives són diverses: estudiants, professorat, pares i mares. En qualsevol cas, el llibre pretén ser un petit homenatge a la feina, sovint silent i poc agraïda, de mestres i professors.

Una gran diversitat d'anècdotes

Des de la primera narració o situació, ben còmica per cert, sobre "El racó de pensar", el lector anirà vivint cada situació com si s'esdevingués al seu davant mateix. Així serà testimoni, per exemple, de com s'ho fa el Juanico (El Juanico i les colònies) per pagar les cinc-centes pessetes de les colònies i continuant per la contundència de la nena de P5 (Colors) d'afirmar que les muntanes dels Ports de Beseit són de color blau, malgrat el qüestionament de la mestra... i així fins al centenar d'experiències de tota mena.

El que queda clar és que l'escola, l'institut i la universitat són una font inesgotable de reaccions, de mirades, d'afectes i, sobretot, d'intenses relacions personals que omplirien uns quants llibres com aquest. L'escola és un escenari immens per on transiten molts personatges capaços de protagonitzar les escenes més imprevisibles i insòlites en les que, a vegades, la realitat és més potent que la ficció. Per exemple el cas, ben surrealista, per cert,  de les orelles del Carlos (Què és el vent?) o el fet que per un sol detall ple de sensibilitat per part de la mestra, uns pares escullin escola (Els anys fantàstics)... o la demostració que alguns alumnes són més savis del que a vegades ens pensem... i si no només cal llegir el desig de la Marian (Desig).


 Hi ha situacions realment extraordinàries. Tan extraordinàries com commovedores. És el cas dels tres germanets que perden la seva mare en un accident (Estimar-los) o bé el cas de la Gabriela (Àngel). Contràriament, no hi falten situacions ben còmiques com "El numeret" de l'Artur o el comentari titulat "Molt malament" o bé "Botànica per a enamorats". Còmica i molt ingènua és la resposta de la Mariona de quatre anys (Quadrúpede). Hi ha sortides dels nens ben sorprenents com la d'aquella nena que no sabia que les vaques eren més grosses que les gallines...

A "L'examen prohibit (d'ensenyar)" podem llegir la carta que un estudiant de batxillerat escriu al seu professor a l'hora de l'examen de matemàtiques on li explica quin concepte té de l'ensenyament i com està ell de decebut després d'anys d'intentar estudiar coses sense sentit... Per reflexionar-hi!

La feina del mestre és complexa, no sempre fàcil, però gratificant quan t'hi apassiones. No vull dir que no tingui els seus riscos. Ho expressa molt bé un dels molts comentaristes del llibre quan parla de la incòmoda sensació de caminar sobre una capa de gel... Potser per això és una professió tan atractiva! En aquest sentit és significativa la mentida que un professor es veu forçat a dir per no fer públiques algunes intimitats d'una família (La primera mentida).

Però estic segur que les situacions més atractives són les que descriuen de què són capaços els alumnes des de ben petits petits (L'apuntadora), i la naturalitat amb què poden arribar a abordar allò que de més gran serà un possible tabú o una perversió... (Curiositat genuïna). I com són capaços d'aprofitar, de disfrutar i de treure partit de qualsevol imprevist (El gos i la metàfora).

Tot i ser un recull de seqüències que deixen un molt bon regust de boca i un camí obert a la reflexió i al debat, no es fan concessions i si cal denunciar situacions poc ortodoxes, tant si vénen del sector del professorat com si vénen dels alumnes, es posen en evidència. Però ningú en surt malparat de manera contundent. No és aquest, és clar, l'objectiu del llibre. Només he trobat una excepció clara: quan es critica la manera d'actuar del representant de l'administració (El mètode científic) que ja comença per arribar tard a la reunió i continua per utilitzar paraules que diuen ben poc, les esgota i fa que donin voltes pel seu paladar com si fossin caramels..."

No cal dir que el llenguatge de les diverses situacions és molt cuidat i alhora planer. Les descripcions són ben elaborades com la que descriu així els nois i noies: ... uns adolescents que tot sovint et feien perdre la calma, però que convertien cada dia de treball en un repte professional i personal. (Keep Calm)

També, contràriament a "Minusvalidesa tecnològica" un mestre es demana com els deuen veure els alumnes. I, certament, no queden del tot ben parats sobretot en el camp de les noves tecnologies. I és que molts alumnes fracassats poden ser i són la crossa que necessiten alguns profes, la crossa que resol la seva minusvalidesa tecnològica.

L'últim capítol, el que fa el número 100, és un poema de Ramon Minoves, escriptor i professor bregat, que hi col.labora amb un poema sobre la vida d'un ensenyant d'institut. Un poema que descriu el privilegi d'estar a l'ensenyament. Un bonic final per a una professió sovint molt poc reconeguda i potser massa criticada des de tots els àmbits. Esperem que aquest recull de vivències i situacions ens obligui a tots plegats a reflexionar una mica sobre una professió tan cabdal dins la nostra imperfecta i complexa societat.

Així doncs, més enllà del goig i del lament,
se sent el privilegi d'estar a l'ensenyament.
I si us plau, vet-ho aquí, no em tingueu per bergant
per dir-vos que m'agrada l'ofici d'ensenyant!
(Ramon Minoves)
(Fragment del poema "Ensenyant", que tanca el llibre)

Josep Maria Aloy


dilluns, 1 de desembre del 2014

"Barcelona Bestiari", un llibre que val per tres



       El Bestiari, de Josep Carner és una obra molt present a les aules perquè, com poques, saben descriure el món de les bèsties amb una correcció excel.lent, un domini del llenguatge extraordinari i una elegància formal admirable. No en va, Josep Carner ha estat qualificat com el Príncep dels poetes catalans. El llibre Barcelona Bestiari, publicat el 2013 per Triangle Postals SL:, recull 41 poemes del Bestiari de Carner.

Però, com diu el seu nom, Barcelona Bestiari va més enllà encara i ofereix el que podria ser un segon llibre, un petit llibre d'art: cada poema de Carner va acompanyat de la mateixa bestiola fotografiada en algun parc, porta, reixa o barana... de Barcelona, algunes ben desapercebudes pels propis barcelonins. Així, junt al poema "El cargol", hi podem trobar un cargol picaportes de les Cases dels Cargols del carrer de Tamarit de Barcelona... o bé la tortuga de la façana del Naixement de la Sagrada Família que acompanya el poema del mateix nom de Carner... i el mateix passa amb la resta de les quaranta bestioles del llibre. Per tant, a l'interès dels textos de Carner s'hi afegeix ara l'interès per veure o descobrir els mateixos animals en una multitud d'espais fruit d'una recerca exhaustiva del fotògraf Pere Vivas.


Però Barcelona Bestiari encara té un tercer ingredient atractiu: junt al poema de Carner i a la fotografia de Pere Vivas s'hi poden llegir uns petits textos complementaris de Marta Luna que hi aporten una mirada alegre i actual, ja irònica, ja enginyosa i còmica sobre l'animal protagonista o bé sobre el seu emplaçament o fins i tot alguna nota divertida del perquè una bestiola en concret es troba també en un indret concret i, en moltes ocasions, per què ha anat a parar allà.

 Un llibre que val per tres, doncs. I cada part amb el seu objectiu. Òbviament, els poemes amb l'objectiu principal de donar a conèixer l'obra de Carner i fomentar el gust per la poesia. Però a més, hom té la possibilitat de visitar els enclavaments barcelonins on es pot observar cada un dels animals tractats i llegits al Bestiari. I, per ampliar coneixements, algunes informacions molt encertades sobre les bestioles que ajudaran al lector a entendre determinades coses dels objectes esculpits esgrafiats, forjats o pintats que es poden trobar a les façanes, fonts, reixes o jardins de Barcelona, potser la ciutat europea amb un bestiari més extens i complet a l'abast de la mirada dels qui passegen pels seus carrers -com molt bé diu la contraportada del llibre.

Cal no desmerèixer gens el pròleg de Jaume Subirana titulat "Bèsties, llibres i ciutats", tot un compendi de coneixements sobre el gènere del bestiari i la seva relació amb l'home i la ciutat.

Tot plegat conforma un conjunt ric en literatura, en art i en referències de tradició popular que fan que el llibre esdevingui un document molt agradable als sentits. Un llibre adreçat sobretot als barcelonins però també a tots els qui estimen l'art i la cultura, siguin d'on siguin. I no solament per a lectors adults, sinó també per ser explorat i llegit a casa, en família, o a les aules, sempre amb un bon acompanyament dels mestres o dels pares. Crec que no podem desaprofitar aquestes petites perles que de tant en tant algun editor agosarat intenta portar a terme, a vegades jugant-se els diners i les il.lusions.

Josep Maria Aloy