2014 és també el centenari de Maria Novell (1914-1969)

Maria Novell (1914-1969)

Maria Novell va néixer a Figueres ara fa també cent anys. Fou una mestra exemplar i una escriptora enginyosa. La revista "Cavall Fort", en el seu número doble d'abril, li ret un homenatge emotiu i aprofita per agrair-li les atractives col.laboracions a la revista.

       Qui la va conèixer molt i molt bé, i en parla amb una enorme complicitat i afecte, és l'escriptor Joaquim Carbó per qui Maria Novell va ser un referent que va influir molt en la seva carrera d'escriptor. Carbó és l'autor del monogràfic que la revista Cavall Fort li dedica, un monogràfic que repassa la vida d'aquesta autora des dels seus inicis, passant pels seus estudis i acabant amb una breu pinzellada de la seva obra.

Carbó explica que als dotze anys, Maria Novell, que era molt bona estudiant, ja escrivia contes a la revista "Sigronet". Després va estudiar les carreres de Blibliotecària i de Filosofia i Lletres. L'any 1939, al final de la Guerra Civil, es va sentir derrotada i no va voler col.laborar amb els vencedors. Es guanyava la vida fent classes particulars. Amiga de la poetessa Rosa Leveroni, més endavant va ser professora de l'Escola Pérez Iborra i de l'Institut Tècnic Eulàlia, on va coincidir amb Carme Serrallonga i Maria Aurèlia Capmany.

L'any 1965, quan Cavall Fort hi va entrar en contacte, va recuperar l'interès per escriure per a nois i noies. Tenia cinquanta anys, i en els quatre que li quedaven de vida, va publicar una novel.la excel.lent, Les presoneres de Tabriz (premi Folch i Torres, 1966) i dues obres de teatre: Les orenetes i Perot Joglar, que es van representar en el Teatre Romea.

Entre 1965 i 1969 va publicar a "Cavall Fort" una trentena de contes que representen algunes de les pàgines més originals, sensibles i rigoroses que s'han escrit per a joves sobre la nostra història. Gràcies a una impecable preparació intel.lectual va oferir unes narracions històriques l'originalitat de les quals -segons Carbó- consisteix a explicar com era la vida dels que no escrivien la història, però que la patien, és a dir, el poble... Poc després de la seva mort, Edicions de La Galera, en una tasca molt lloable de dignificar la literatura per a nois i noies en català, -tasca que ja hem comentat i lloat en diverses ocasions en aquest mateix blog- va recollir tots aquests relats en un volum preciós que es va titular Viatge per la Història de Catalunya, amb les mateixes il.lustracions que Fina Rifà havia fet per a la revista.

D'aquest recull de contes, no em puc estar de recomanar la lectura de Paraula per paraula on Maria Novell explica com en Bertran del Vernet envia el seu joglar a casa de n'Huguet Trencacolls perquè li llegeixi un sirventès a través del qual li diu el nom del porc. Però el joglar, canviant els signes de puntuació del poema i contràriament al que estava previst, li transmet un elogi afectuós que, lluny d'ofendre'l, el fan molt content. Un enginyós joc de paraules que, sens dubte, farien la competència al verbívor Màrius Serra.

Les presoneres de Tabriz, una novel.la de gran dignitat

Maria Novell va inaugurar una sèrie l’any 1967, dins la col.lecció "Els Grumets de la Galera", sobre la novel.la amb la història com a teló de fons. Gran apassionada per la història de Catalunya i preocupada per la manca de lectures a les escoles, va escriure aquesta única novel.la, Les presoneres de Tabriz, que va guanyar l’any 1966 el premi Josep Maria Folch i Torres.

La història és ben senzilla: un noiet barceloní recorre la Mediterrània, com a polissó en una galera junt amb un jove mercader, en el moment de l’expedició dels almogàvers. No sols alliberen “les presoneres de Tabriz”, unes dones catalanes que havien estat venudes com a esclaves, sinó que retornen feliçment a casa després d’una sèrie d’aventures on el creixement personal dels protagonistes joves apareix com a l’objectiu principal de la novel.la. Tot plegat li permet també, a l’autora, donar a conèixer als nois i noies qui eren els almogàvers, i qui foren unes personalitats com Ramon Muntaner i Roger de Flor.

Maria Novell ha esdevingut, dissortadament, una escriptora molt efímera dins del llibre infantil ja que, tal com he comentat, va morir als cinquanta-cinc anys, poc després de veure publicada aquesta seva primera novel.la. La seva passió era la d’apropar la història (els fets, els personatges, els costums, les dates històriques...) als joves lectors i de passada transmetre’ls la cultura patriòtica derivada dels fets històrics. Per altra banda, i de forma semblant als altres autors de l’època (Vallverdú, Sorribas, Carbó, Teixidor...) pretenia també enviar uns missatges destinats a ressaltar una sèrie de valors i actituds enormement positius que ajudessin a créixer als lectors i a madurar com a persones.

Aquesta novel.la té ingredients suficients per poder ser encara llegida avui. Tot i així s’hi detecta una ingenuïtat que actualment els nostres lectors segurament trobaran un pèl desfasada, però la senzillesa dels personatges, la seva humanitat, les seves ganes de vèncer el destí advers i la seva necessitat de conèixer món i viure sensacions noves, fan que la novel.la es llegeixi molt bé, sigui amena i permeti viure i conèixer alguns fets de la nostra història que si no fos així passarien molt més desapercebuts per a la població jove.

Maria Novell ha tingut el mèrit, doncs, d’integrar la història d’una manera senzilla i divertida en les lectures infantils i sobretot en els seus contes a la revista Cavall Fort. Segons Joaquim Carbó, Maria Novell era feliç fent aquesta feina ben feta, modèlica, treballada a consciència. Una feina que cada dia serà més apreciada pels qui la vulguin estudiar, i que tant ens ha d’ajudar a tots a comprendre el camí que ha seguit el nostre poble. Un desig que Joaquim Carbó expressava a l’abril de 1969 i que segueix sent encara enormement necessari avui.

Josep Maria Aloy