dijous, 19 de desembre del 2013

Nadal, Vacances, Lectures...



És un tòpic relacionar les vacances amb la lectura i el Nadal amb les dues coses... però l'objectiu d'un blog com aquest és insistir en els efectes beneficiosos de la lectura i, per tant, no desaprofitarem cap ocasió per recomanar, engrescar i estimular la lectura lliure entre la gent jove.

Ofereixo, doncs, una selecció de títols que ja han aparegut en aquest blog i que em proposo recordar.
Bona lectura i bones sensacions!!


Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any, de Joana Raspall (Editorial Mediterrània, 2013) (Per a totes les edats)

No em puc estar de començar recordant la poeta més veterana del país que ens va deixar el dia 4 de desembre, a l'edat de cent anys i cinc mesos. El seu últim regal ha estat un llibre de poemes de Nadal escrits amb la sensibilitat, alegria i bonhomia que sempre ha mostrat la Joana Raspall i com podrem comprovar si el llegim atents aquest excel.lent recull, sobretot quan diu:

Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

Per més informació sobre aquest llibre podeu consultar aquí.

Dedica'm un poema encara que sigui teu, de Maria Carme Roca (Barcanova, 2013) (A partir dels 12 anys)


I de la poeta Joana Raspall al poeta més estimat del país: Miquel Martí i Pol, que l'escriptora Maria Carme Roca "utilitza" per embolcallar una petita i, fins a cert punt, molt habitual història d'amor de dos adolescents. El resultat però esdevé un petit homenatge al poeta de Roda. La idea és útil per als joves lectors ja que tenen un bon motiu per acarar-se a la poesia, la parenta pobra de la literatura per a joves. (Aquí en podeu llegir més).




L'Èlia va de bòlit, de Llorenç Capdevila. Il.lustracions de Marta Biel (Barcanova, 2013) (A partir dels 8 anys)


A l'Èlia, protagonista d'aquesta narració, li passa més o menys el mateix que a un tal Gregor Samsa que es va despertar un dia transformat en un insecte. Un argument atractiu que té assegurada una bona acollida per part dels lectors que, àvids d'aventura, busquen sempre en aquest tipus d'arguments una bona possibilitat de xalar. La novel.la destaca pel seu bon humor i una gran imaginació. Un bon regal que el pare de l'Èlia va fer-li pel seu aniversari...(Llegiu-ne més)



Molsa, de David Cirici (Edebé, 2013) (A partir dels 10 anys)


Molsa és la història d'un gos que una bomba, enmig d'una guerra, deixa orfe i ha d'espavilar-se per sobreviure sol i sense un sostre ni res que li satisfaci la gana. La tendresa i la compassió que desperta el gos és la clau -d'aquesta novel.la i de la majoria de novel.les amb gos- perquè els lectors llegeixin la narració amb tota l'emoció possible i s'identifiquin amb ell i emprenguin junts un viatge iniciàtic a través del qual caldrà superar obstacles, i no sols sobreviure, sinó també créixer i madurar. (Podeullegir-ne més)

Les gallines del Batat i altres històries, de Victòria Tubau (Cruïlla, 2012) (El Vaixell de Vapor) (A partir dels 9 anys)


És un títol que no hauria de passar desapercebut per l'originalitat, la sensibilitat i l'emoció que desprenen no sols les seves pàgines sinó, i sobretot, la personalitat dels seus personatges. Excel.lents metàfores sobre els nens i nenes d'una classe i d'una escola qualsevols: la del vaixell i la seva tripulació i la de les estrelles totes diferents però totes estrelles. Poques vegades és tan plaent llegir un llibre. Poques vegades una narració és capaç d'arrencar-te un somriure rere l'altre i al mateix temps fer-te venir pell de gallina. Senzillesa i sensibilitat, en aquest volumet, semblen paraules de la mateixa família. (Aquí en podreu llegir més)

Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano. Il.lustracions de Núria Feijoó (Edicions del Bullent, 2013) (A partir dels 9 anys)


Segons llegim a la contraportada de Set blancaneus i un nan -un títol ja significatiu i intencionat- es tracta d'una versió gamberra de Blancaneu i els set nans, només que a l'inrevés: ací són set les princeses blanques com la neu nascudes, en dos parts múltiples, de la reina Eduarda que aprofita l'arribada d'un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo successor i obligar-lo a casar-se amb una de les seves filles. Però les coses si li complicaran a la malvada reina i el conte acabarà d'una manera totalment imprevista. (Podeu seguir llegint...)

El domador de paraules. Poesies incompletes, de Miquel Desclot. Il.lustracions de Mercè Galí (La Galera, 2012) (Per a tota classe de lectors)


 El domador de paraules és un aplec de cinc llibres, tres dels quals ja estaven editats en altres editorials. Són: Bestiolari de la Clara (1992), amb seixanta-tres poesies; Oi, Eloi? (1995), també amb seixanta-tres i Més música, mestre (2001), escrit sobre tota mena d'instruments musicals. A aquests tres llibres s'hi han afegit ara dos llibres nous: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra, que plegats sumen més d'un centenar de poesies. El volum, doncs, amb més de tres-centes pàgines recull el bo i millor de la poesia per a joves de Miquel Desclot. (Continueu llegint...)

Les vacances d'en Felip Marlot, de Joaquim Carbó (Barcanova, 2013) (A partir dels 11 anys)


Tothom té dret a fer vacances! En Felip Marlot, un detectiu molt especial, es pensa que tot anirà bé quan puja a l'autobús que l'ha de portar a Morvià, on ha estat convidat a passar uns quants dies. Però no troba la pau que esperava, sinó que haurà de participar en un munt d'aventures. Per sort, la Clara, una mossa d'esquadra molt eixerida, l'ajudarà a sortir-se'n de tot, no sense rebre, però, alguna trompada. (Cliqueu aquí per llegir-ne més).




Noel et busca, d'Àngel Burgas (La Galera, 2012) (A partir dels 13 anys)


L'Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i ell no sap en qui confiar. L'única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l'assalten. Però de vegades no saber res és una protecció i oblidar-ho tot és l'única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin... Novel.la d'intriga que es llegeix amb un ritme trepidant fins al desenllaç sorprenent i molt contundent. (Seguiu llegint)



Jan Plata. La crida dels pirates, de Josep L. Badal. (La Galera, 2013) (Premi Josep M. Folch i Torres, 2012) (A partir dels 11 anys)

Jan Plata. La crida dels pirates és, sobretot, la història d'un nen somiador que viu amb la seva mare vora el mar. No sap res del seu pare i sempre que pregunta per ell es queda sense resposta. Tot un enigma. Però un dia tot canviarà per sempre, i començarà una aventura màgica i inesperada, un viatge iniciàtic en què coneixerà un munt de criatures i personatges... però, sobretot, coneixerà el seu pare i el valor de l'afecte i l'amistat... Es tracta d'una narració delicada, enigmàtica, poètica, atractiva, plena de sensibilitat i que, malgrat que es tracti d'una història de pirates, esdevé un cant al mar, a la navegació i al món dels somnis i de la fantasia. 
I un cant, és clar, a la llibertat. (Podeu seguir llegint).

L’Odissea, d'Homer. Adaptació d’Albert Jané. Il.lustracions de Pep Montserrat (Combel, 2008) (Per a tota classe de lectors)


Una de les últimes adaptacions que ha publicat Albert Jané és L’Odissea d’Homer, editada per Combel l'any 2008, amb unes excel.lents il.lustracions de Pep Montserrat. Un llibre que és un autèntic regal que honora no sols els seus autors sinó també els editors que l'han fet possible.
Albert Jané, extraordinari vivificador de la llengua, en fa una lectura molt personal, però el seu art literari és present a cada pàgina, a cada escena, a cada aventura. Un llenguatge que obliga al lector a assaborir amb atenció un text que realment ha estat escrit per ser escoltat, més que llegit. (Per llegir-ne més)

He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila (La Galera, 2010) (A partir dels 13 anys)


Gabriel Janer Manila construeix la seva novel.la a partir de l’experiència real viscuda per un jove, Marcos, protagonista de la narració, explicada per ell mateix en primera persona, on explica que el seu pare l’havia venut com es ven una cabra... Llavors no tenia més de sis anys...No sabien -diu- que amb el temps el meu cos arribaria a fer la mateixa olor dels llops, una olor forta, salvatge. I sé del cert que els meus cabells arribaren a exhalar la mateixa fetor dels llops. I la meva pell. També recorda que l’home que el va comprar el va abandonar a la muntanya... Qualsevol animal era per a mi com un germà, un amic de l’ànima... (Per llegir-ne més).


Aquesta és només una mostra de lectures atractives que poden acompanyar molt bé algunes estones d'aquests dies de vacances. Espero que siguin estones agradables i que la lectura hi aporti un gavadal d'alegria i d'enjòlit.

Bones festes i bon any!


Josep Maria Aloy

dilluns, 16 de desembre del 2013

"Molsa", un gos disposat a captivar els lectors



"Molsa" és la petita història d'un gosset, escrita per David Cirici i publicada per Edebé, que ha guanyat el Premi Edebé de Literatura Infantil aquest 2013

La literatura infantil, i fins i tot la juvenil, del nostre país, està poblada de gossos. Probabement siguin els animals més seductors i més desitjats pels joves lectors. Els escriptors ho saben i alguns d'aquests gossos han donat la volta al món i crec estar segur que el gos Rovelló encapçalaria la llista dels més estimats. Però també han escrit, i molt bé, sobre gossos autors com Joaquim Carbó, Josep-Ramon Bach, Carme Riera, Pere Calders, Xavier Salomó, Andreu Martin, Teresa Brosseta, M. Àngels Bogunyà, Flàvia Company... i molts més que farien interminable aquesta llista.

No m'entretindré a remarcar els ingredients necessaris perquè una història amb un gos com a protagonista captivi els lectors però no seria massa difícil: la tendresa, la gràcia i l'humor, l'esperit de supervivència, els sentiments gairebé humans que mostren la majoria d'aquestes bestioles, les ganes de créixer, l'esforç per superar els obstacles i l'emoció un cop superats...

Doncs bé, aquests ingredients són els que el lector jove trobarà llegint Molsa, la història d'un gos que una bomba, enmig d'una guerra, deixa orfe i ha d'espavilar-se per sobreviure sol i sense un sostre ni res que li satisfaci la gana. La tendresa i la compassió que desperta el gos és la clau -d'aquesta novel.la i de la majoria de novel.les amb gos- perquè els lectors llegeixin la narració amb tota l'emoció possible i s'identifiquin amb ell i emprenguin junts un viatge iniciàtic a través del qual caldrà superar obstacles, i no sols sobreviure, sinó també créixer i madurar.

L'autor, David Cirici, veterà en l'àmbit de la literatura per a joves, sap estimular molt bé els sentiments que el lector mostrarà a través de la lectura sense caure en el perill d'una dosi excessiva de sentimentalisme. Al contrari, fins i tot trobo que es recrea un pèl massa en les escenes cruentes i dures, com la lluita de tres gossos -entre els quals el Molsa- contra un lleó on mort un dels gossos. No caldria aturar-se tant en escenes de sang i de lluita.



Però la història és rica en detalls. Per exemple la quantitat d'olors que el Molsa descobreix gràcies a posseir, com tots els gossos, un olfacte envejable. N'està farcit el llibre. Olors i pudors de tota mena: olor d'aglà i de bassal després de ploure; olor de foc apagat; l'home que feia olor de tinta i de tabac i la dona que feia olor de flors i de sabó... I és que segons ens fa saber el gos, ensumar una cosa és una manera de recuperar-la. I ell, evidentment ha de recuperar, desesperadament, tot el que pugui de tot el que tenia abans no explotés la maleïda bomba.

Les il·lustracions d'Esther Burgueño -com diu Nati Calvo en una crítica a "Faristol"-, tradueixen el text a una plasticitat en blanc i negre. El retrat dels moments triats és un digne rastre de la narració i, en conjunt, explicita molt més del que aparentment percebem en un primer moment. Sensibilitat, tendresa i emoció són les virtuts no sols de les il.lustracions sinó també d'un text que ens permet conèixer un gos de pèl atapeït, com la molsa.


Josep Maria Aloy

dilluns, 9 de desembre del 2013

Maria Carme Roca i Miquel Martí i Pol



No pots deixar la vida en un calaix
ni esborrar les petjades dels camins
que ja mai més tornaràs a recórrer.
(Miquel Martí i Pol)

L'escriptora Maria Carme Roca ha publicat un relat juvenil "Dedica'm un poema encara que sigui teu" (Barcanova, 2013) on la història d'amor de dos adolescents es presenta totalment embolcallada amb la poesia de Miquel Martí i Pol

La proposta és agosarada pel perill de caure en un petit manual sobre l'obra del poeta de Roda. Però el mesurat equilibri entre les emocions que es desprenen dels dos temes, l'amorós i el poètic, i la presència d'una besàvia que va ser amiga del poeta, fan que el resultat sigui plaent i atractiu per als lectors joves i esdevingui, alhora, un petit homenatge a Martí i Pol en el desè aniversari de la seva mort.

La Laura està empipada de debò amb l'Oriol, el noi que li agrada, perquè acaba de descobrir que els poemes que li dedica per WhatsApp no són seus, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Quin morro! I a sobre, la professora de literatura catalana els fa fer un treball sobre la poesia de Miquel Martí i Pol. Evidentment la Laura rebutja fer-lo amb l'Oriol. Què s'ha cregut!

Però qualsevol lector sap que les coses de l'amor són sempre imprevisibles i poden canviar com un mitjó, sobretot si vénen embolcallades per uns poemes d'enorme sensibilitat capaços de convertir la relació de la Laura amb l'Oriol en un passeig poètic agradable i emotiu. La besàvia de la noia, l'Emília, amiga íntima del poeta ajudarà sens dubte a descobrir-nos aspectes de la vida del poeta que afegiran la dosi d'intriga que necessita el relat per mantenir el lector aferrat al llibre.

Novel.la llisa i plana, sense sobresalts i on tot va encaminat cap a un final que es preveu feliç des del primer moment, com no podria ser d'altra manera tractant-se d'un viatge agradable i feliç pel món literari i personal del poeta de Roda. El seu atractiu? Una aproximació a la poesia i a la persona de Miquel Martí i Pol amb l'excusa d'un treball de classe. L'originalitat? Una proposta de relat atractiva que alhora pot derivar en un coneixement general, per part dels alumnes, d'un dels poetes més grans del país. Una idea original que serveix d'estímul perquè les lletres i la poesia entrin sense forçar res en l'àmbit de l'adolescència on no és fàcil trobar la complicitat necessària dels nois i noies. Un ingredient més? El contacte entre una besàvia i una besnéta que suposa un traspàs interessant d'informació de fets, costums i activitats d'una època passada que els adolescents desconeixen si ningú no els l'explica... I sense oblidar, com ja he dit, que tot plegat esdevé un homenatge al poeta de qui celebrem, just en aquests moments, el desè aniversari de la seva mort. Un llibre, per tant, no sols oportú sinó ben trobat.

Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
(M.M. P.)
 Josep Maria Aloy

dijous, 5 de desembre del 2013

Visquem el Nadal amb la Joana Raspall



Ahir, 4 de desembre, la poeta més veterana i més estimada del país ens deixava. Molt pocs dies abans tenia lloc l'acte de cloenda de tots els actes d'homenatge amb motiu del Centenari del seu naixement.

Joana Raspall va deixar que tanquéssim bé l'any del seu Centenari i se'n va anar, sense fer soroll, generosa i agraïda.



L'editorial Mediterrània acaba de publicar Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any, l'últim llibre de poemes de la Joana, un bon regal per als lectors joves i un bon regal per a tots els qui hem seguit i estimat la seva obra.
Un bon regal de Nadal!

D'aquests "Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any", sis són recuperats d'altres reculls de la mateixa autora i la resta són inèdits. Tots giren entorn del Nadal i un sobre el Cap d'Any. Carles Duarte és l'autor del pròleg i Mercè Ubach de la selecció dels poemes, de l'edició i de l'epíleg.

Aquest recull constitueix un passeig per tot allò que suposa la celebració del Nadal i, alhora, un tast exquisit de l'univers poètic de Joana Raspall i del conjunt habitual d'ingredients de la seva poesia destinada als nois i noies. En primer lloc, s’hi observa unes ganes enormes d’escriure, una gran passió per les paraules... passió que s'encomana als lectors, sens dubte. Són poemes que ofereixen una visió personal, candorosa i amb espurnes d’il.lusió. Els poemes de la Joana Raspall tracten sobre temes i sensacions ben païdes i mesurades i, per tant, plenes de saviesa i d’experiència vital i escrits tots amb delicadesa i amb un vocabulari cuidat i precís. La fantasia, la imaginació, els somnis... són protagonistes habituals que incideixen en aquells valors propis dels humans, com la solidaritat, l'afecte i el desig de compartir:

dóna-li robeta,
dóna-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir...

En aquest recull sobre el Nadal hi mereixen una atenció, òbviament, les figures del pessebre, el camí que va a Betlem -tot ple de llum i joia-, com també tots els personatges que transiten per aquest camí.

Molts d'aquests poemes semblen talment cançons i seria ben fàcil cantar-les: amb un ritme d'amor dreturer -que- des del cor fins al cel fa volada...

No cal dir que el tió hi té una presència activa i atractiva:

ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: "Caga, tió".

Un dels poemes més llargs és un cant al pessebre casolà on s'hi esmenten tots els personatges sense oblidar-ne cap:

Ajupit, sota un pont,
un que duu barretina
s'ha amagat molt discret...
-ja us ho podeu pensar!-

La Nit de Nadal, la neu, el bosc, la cova... són tractats amb la sensibilitat i naturalitat a què Joana Raspall ens té tan ben acostumats:

A la cova de Betlem
hi ha un infant com una rosa.
Si els pastors li duen mel,
jo vull dur-li alguna cosa...

No hi falten els poemes amorosos destinats a descriure la relació d'afecte i d'estima entre la mare i el fill:

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t'adormis
et besaré el front.

Poemes amorosos que en algun cas conformen un motiu més per a una reflexió punyent:

I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

L'afecte de la Joana arriba arreu... Fins i tot una nadala per als nouvinguts, perquè

totes les llengües són bones
per beneir i estimar…
Quan l'amor es fa paraula
de tothom és ben rebut.


I, també, un últim poema per a desitjar un Bon Any Nou a tothom. Un any Nou que ella ja no podrà disfrutar amb nosaltres. Però el seu desig i la seva generositat -els qui la coneixíem ho sabem prou bé- sempre ha estat que el disfrutem nosaltres:

Bon Any Nou!

Campanetes de Nadal;
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal.la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

Les il.lustracions, obra d'Ignasi Blanch hi aporten una mirada tendra i afectuosa i formen un conjunt molt atractiu que converteix cada pàgina del poemari en un càlid motiu de gaudi.

En el pròleg, escrit pel poeta Carles Duarte, hi podem llegir:

 Com succeeix en tota la literatura de Raspall, aquest conjunt de versos, està cisellat amb una minuciositat artesana, amb una acurada pulcritud formal i lèxica que ens meravella perquè aconsegueix, com sempre, fer-les compatibles amb la senzillesa transparent del que és essencial. Delicada, subtil, aparentment càndida i ingènua, juganera, hi redescobrim la saviesa humana i lingüística d'una escriptora extraordinària...

Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any és un llibre que sembla escrit per la mà d'un àngel. Us convido a endinsar-vos-hi i a assaborir-lo amb el goig de saber que hi alena l'expressió d'una veu que des dels seus cent anys no ha perdut l'espurna de llum que ens la fa íntima i perdurable.


I l'epíleg final, escrit per Mercè Ubach, amb un llenguatge més entenedor per als joves lectors, és també una invitació a llegir-los i a dir-los ben alt:

... com que s'han passat molts anys en un calaix, a les fosques, han estat sense la companyia dels lectors. Al principi, els poemes de calaix són tímids i esmunyedissos, però si els llegiu molts cops i els dieu ben alt, els ajudareu a dir tot el que volen dir. Qui vol ser el primer de pujar dalt de la cadira?



Com que jo, autor d'aquest blog, ja no tinc edat per pujar dalt de la cadira, em limitaré a  cridar fort perquè se'm senti bé:

Molt bones Festes de Nadal per a tots i un Bon Any Nou ben ple de poesia i vitalitat!

I a tu, Joana, agrair-te plenament haver-te conegut i haver-te llegit, activitat que seguirem fent per tal de fer arribar els teus mots a tots els racons. Et recordarem sempre més!


Josep Maria Aloy

dilluns, 2 de desembre del 2013

"L'univers lector adolescent", un llibre de Mireia Manresa



"L'univers lector adolescent", (Rosa Sensat, 2013) de la professora Mireia Manresa (Bellvís, 1969) porta un subtítol: Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. El llibre proposa una aproximació a les pràctiques lectores juvenils: què llegeixen els adolescents? amb quina freqüència ho fan? quina és la seva experiència de lectura? quins són els factors que influeixen en el seu contacte amb la literatura?

El llibre pretén, en definitiva, proposar a docents i mediadors línies d'actuació i estratègies efectives de foment de la lectura literària.

L'univers lector adolescent, intenta donar resposta a tota una sèrie d'interrogants que no són fàcils de respondre: Quins llibres i quants llibres llegeixen els adolescents de secundària? Quins els agraden i per què? Quina valoració fan ells de tot el que llegeixen? Quin és el resultat de l'acció escolar? Milloren significativament els hàbits de lectura dels nois i noies els plans de lectura?

Les investigacions de Mireia Manresa vénen a respondre molts d'aquests interrogants. Per això em ve molt de gust fer un petit recorregut pels continguts d'aquesta obra per tal d'engrescar i animar a totes les persones que treballen a l'entorn del llibre per a joves a millorar la seva acció a favor del foment de la lectura i la formació de lectors.

El llibre conté set apartats -a part d'un pròleg excel.lent de la professora Teresa Colomer- i una àmplia bibliografia. L'objectiu de l'autora és suggerir reflexions que condueixin a clarificar una tasca tan complexa com és  traslladar l'hàbit de llegir literatura als escolars.



La recerca sobre hàbits lectors.

En el primer capítol l'autora revisa els diversos estudis sobre hàbits lectors per tal d'emmarcar el tema que s'aborda. Destaquen sobretot les enquestes adreçades a infants i joves sobretot a partir de la dècada dels noranta. Són estudis i informes que aporten dades imprescindibles per a un coneixement del lector i la construcció d'hàbits de lectura des d'una perspectiva global en què el lector no només incorpori la lectura com a activitat freqüent sinó que en sàpiga expressar l'experiència als altres.

La influència de l'entorn en la configuració dels hàbits.

En aquest segon capítol l'autora fa un repàs dels factors ambientals que incideixen en els hàbits lectors del joves, la família i l'escola. La presència de la literatura en aquests contextos, així com la freqüència i la intensitat amb què s'hi produeixin intercanvis i experiències lectores, defineix les possibilitats dels infants i joves d'accedir a la literatura i de formar-se com a lectors literaris. D'altra banda, el protagonisme que ha anat prenent la dimensió col.lectiva de la lectura durant la darrera dècada gràcies a les possibilitats d'Internet dimensiona la importància dels iguals en el procés d'adquisició d'hàbits de lectura. Així, doncs, a més de la família i l'escola, els companys esdevenen còmplices en la socialització de la lectura i tenen cada cop un paper més rellevant en la conformació de comunitats lectores.

Els hàbits lectors literaris dels adolescents

L'autora, en aquest llarg capítol, aprofundeix en els fenòmens que defineixen les pràctiques lectores juvenils, tenint en compte que l'univers lector juvenil està format pels textos personals i pels textos que hi aporta la institució educativa. Anb tot hi ha qui diu que només els títols llegits per un mateix o percebuts com a personals permeten mesurar de manera pertinent l'interès per la lectura i la seva evolució. Aquí es comenta, sobretot, el grau de vinculació que s'estableix entre el lector i la lectura de ficció i la intensitat de l'experiència lectora.



L'impacte de la intervenció docent

L'escola té la capacitat d'incidir de manera notable en els hàbits lectors i, per tant, el lector jove és força permeable als estímuls externs si aquests compleixen unes característiques determinades. Cal tenir en compte que la lectura de molts joves depèn de la lectura obligatòria trimestral, la qual cosa no garanteix un bagatge lector prou ampli per formar-se com a lectors. Si a aquesta realitat s'hi afegeix la descompensació provocada per les diferències socials i el progressiu abandó de l'activitat lectora durant els anys que els nois i noies estan escolaritzats, es fa evident la necessitat de corregir les desigualtats i la deserció des de l'entorn escolar per garantir una base mínima de contacte amb els textos literaris.

Els perfils lectors adolescents

Agrupar els lectors en un nombre acotat de tipologies relativament homogènies a partir de diferents variables resulta útil per entendre, analitzar i endreçar fenòmens, atès que la confluència de diferents paràmetres configura un retrat més aproximat a les pràctiques reals de lectura que la descripció fragmentada de les seves particularitats. En aquest capítol l'autora defineix diverses categories de lectors: lectors sòlids, lectors vulnerables, lectors equilibrats... L'establiment dels perfils lectors contribueix a la tasca mediadora en la línia d'afinar en el plantejament d'estratègies de foment de l'hàbit de llegir adaptades al lector. D'aquesta manera, les dades i la seva interpretació ofereixen una de les bastides sobre les quals planificar la intervenció docent.



Els hàbits lectors i les pantalles

Com no podia ser d'una altra manera, i davant l'extraordinari impacte de les tecnologies, cal una reflexió -diu Mireia Manresa- sobre els canvis que s'estan produint en els hàbits de lectura dels nostres adolescents. De moment hi ha més preguntes que respostes, més interrogants que conclusions: navegar per internet disminueix el temps de lectura? els joves llegeixen textos literaris a internet? quines habilitats lectores desenvolupen els textos que es llegeixien a internet?

És ben cert que les xarxes possibiliten, d'un banda, noves formes d'aproximació a l'objecte literari i permeten pràctiques de lectura totalment diferents de les que eren habituals. Per exemple: la lectura s'està apropant als joves d'una manera més lúdica, amb propostes d'interacció i noves estratègies de promoció i difusió de novetats literàries ternint en compte que qualsevol lector avui pot recomanar el llibre que acaba de llegir i difondre novetats editorials entre els seus iguals: el lector amateur -diu l'autora del llibre- pot convertir-se en promotor i dinamitzador de la lectura que mobilitza diversitat d'estratègies i de continguts relacionats amb el món de la ficció literària. I tot això pot comportar canvis substancials en el perfil del lector.

Implicacions per a la intervenció: la construcció d'hàbits lectors

Finalment podem llegir un últim capítol sobre la construcció d'hàbits lectors ja que -segons l'autora- la intervenció educativa en la construcció d'hàbits lectors literaris de la població escolaritzada és inqüestionable. Per tant, és indispensable que l'escola conegui les pràctiques lectores dels infants i joves que es podrien sintetitzar en aquests quatre punts: la precarietat, la fragilitat, la inseguretat i la vulnerabilitat. Caldrà buscar aquells punts als quals haurem de dedicar una atenció prioritària. Aquests principals focus d'atenció, que vénen descrits en el llibre, han de pretendre sempre fer de la lectura una activitat quotidiana, no excepcional i present en tots els àmbits de la vida dels infants i joves. Els punts assenyalats fins aquí -acaba dient l'autora- poden contribuir a l'establiment d'una didàctica específica sobre la construcció dels hàbits lectors a les aules atenent a la necessitat d'acompanyar el jove en el recorregut de formar-se com a lector.

L'univers lector adolescent és un excel.lent manual perquè la institució educativa incideixi de ple en els hàbits lectors dels joves. Perquè -com diu Teresa Colomer al pròleg- cal que els nois i noies llegeixin perquè encara és el mitjà més poderós que tenim per desenvolupar les seves capacitats intel.lectuals i lingüístiques.


Josep Maria Aloy