La col.lecció de llibres per a joves de l'ARA

El diari ARA no deixa de sorprendre'ns des que va néixer. Quan no són els poemes són les fotos o les portades i, quan no, els llibres. Tot plegat l'ha convertit en un dels diaris de difusió cultural i artística més importants del moment.

Dit això i un cop felicitats els promotors d'aquesta sèrie de projectes culturals, com a autor d'un blog de Literatura per a joves, voldria fer uns comentaris a l'entorn de la selecció de llibres que aquest diari ofereix al públic d'aquesta franja d'edat. Espero que tot plegat sigui rebut no com una crítica sinó com un comentari cordial.

Vivim en un país tan petit que o bé potenciem els nostres autors o no ho farà ningú. Primer punt. I segon punt: a casa nostra tenim autors de tant de prestigi com pot tenir  qualsevol altre país. Poquets, però els tenim. I competeixen amb el greuge d'escriure per un mercat molt reduït com és el nostre.

A mi la llista de 33 títols de literatura per a joves de 12 a 17 anys de l'ARA em sembla molt correcta. Gairebé no m'atreviria a discutir-la. S'hi contemplen grandíssims escriptors (Conrad, Verne, Calvino, Dickens, Stevenson...) amb novel.les trepidants i molt atractives. També hi són representats una gran diversitat d'autors clàssics per a nois i noies (Barrie, Lewis Carrol, Rodari, Dahl... potser hi faltaria Michael Ende...).

 I pel que fa als autors catalans? Pedrolo, Jaume Fuster, Rodoreda, Soldevila, Montcada, Anglada, Calders i Teixidor. Òbviament són alguns dels nostres clàssics que cal que el jovent llegeixi. N'hi podria haver d'altres, com per exemple Ama-Piniella que està d'aniversari. De totes maneres, exceptuant l'Emili Teixidor, i reconeixent que els autors citats van escriure grans obres que també poden llegir els joves, no van destacar, ni de bon tros, com a autors de literatura juvenil

I és que a casa nostra hi ha molts autors que s'han dedicat a escriure, de forma fidel, continuada i generosa, alguns des dels anys seixanta del segle passat, novel.les per als joves que, a hores d'ara, han esdevingut ja clàssiques. Són els nostres clàssics moders. Em refereixo a Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell, Maite Carranza, Gabriel Janer Manila, Miquel Rayó, Pep Coll, Maria Barbal... per dir-ne uns quants, tot demanant disculpes als qui segur que m'he deixat.

Ningú no pot negar avui que La casa sota la sorra, El testament de John Silver, El Barcelonauta, El clan de la lloba, Tot quan veus és el mar, El camí del far, Què farem què direm? o Pedra de tartera... entre d'altres, constitueixen obres excel.lents del nostre patrimoni literari i que, com ja he dit abans, no tenen res a envejar a la literatura que ens ve de fora. Si els grans clàssics universals mereixen sempre ser reconeguts, els nostres clàssics catalans mereixen el mateix reconeixement o més perquè són els nostres referents més immediats i més propers, els de casa, i mereixen no sols tota la dignitat del món sinó també l'interès de recomanar-los als nostres joves.

Intueixo que un dels criteris d'aquesta selecció del diari ARA ha estat el fet que no s'hi inclogui cap autor viu. Però això ens portaria a un altre debat sobre què cal perquè un autor es pugui considerar clàssic. Un debat que jo ara no estic en condicions d'obrir.

Home, una solució, ara com ara, podria ser que si el diari ven bé la col.lecció de trenta-tres volums que acaba de presentar, pugui, al final, ampliar-la fins a quaranta o quaranta-cinc volums i encabir-hi un grapat d'aquests autors de casa. Seria per a ells un reconeixement a la seva feina d'escriptors i una acció molt lloable per part d'un diari que no ens cansarem d'elogiar per les seves iniciatives sempre tan ben rebudes i sempre tan excel.lents. Aquí queda la proposta. Mentrestant, seguirem llegint...

Josep Maria Aloy