"Noel et busca", una novel.la trepidant d'Àngel Burgas

...El desig que vaig pensar era impossible.
Vaig desitjar que no passés mai un fet que ja havia passat.

L'Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i ell no sap en qui confiar. L'única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l'assalten. Però de vegades no saber res és una protecció i oblidar-ho tot és l'única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin...

Noel et busca, publicada per La Galera l'any passat, acaba de guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or en ser considerada pel jurat una de les millors novel.les juvenils de l'any. Amb aquesta obra, Àngel Burgas (Figueres, 1965), consolida de manera notable una trajectòria literària d'una dotzena llarga de llibres per a joves.

Res no es pot canviar quan el que està fet malbé és el nucli,

l'ànima, la llavor. Potser si no hi hagués memòria...

       La novel.la té una arrencada molt atractiva des de la primera pàgina ja que de no saber res del que ha passat, el lector va rebent una informació continuada i amb els detalls imprescindibles i ben mesurats perquè es vagi trobant immers de seguida en una tragèdia inspirada en uns fets reals ocorreguts a Liverpool l'any 1993, en els quals dos nens de deu anys van matar-ne un de dos. La novel.la intenta recrear un fet deplorable que colpeix el lector i l'introdueix en uns fets molt dolorosos. Tot i així, l'autor, emparant-se en la ficció, es permet fer-hi aportacions tan agosarades com atractives sobre el tractament a través de la hipnosi o bé el procés de canvi d'imatge física dels culpables dels fets.

Mai no podràs alliberar-te del pes de les coses que has viscut,

encara que siguin terribles. El que has de procurar

és conviure-hi; aconseguir que no esdevinguin

una càrrega massa feixuga.

 La novel.la aborda temes molt interessants com el de la pròpia identitat, la culpabilitat, el ressentiment, la revenja... temes que porten a una intensa interacció amb el lector ja que li plantegen constantment motius més que suficients per calibrar fins a quin punt les reaccions dels humans poden arribar -i arriben- a ser complexes i contradictòries. La novel.la va adoptant un to de duresa per la tipologia dels fets, per la personalitat obsessiva i malaltissa dels joves protagonistes i pel creuament de sentiments i emocions que provoquen les relacions entre ells.

Com diu Joan Portell en una crítica a la revista Faristol, Burgas construeix una novel·la ben tensada, amb personatges veraços i on el ritme submergeix el lector a la recerca de la realitat. En aquesta recerca de la realitat, crec que cal destacar l'art de desplegar les informacions i els detalls de la història d'una manera equilibrada i mesurada per no avançar coses que no toquen i mantenir així l'avidesa i la curiositat del lector. Una qualitat que només saben mostrar els escriptors de nivell. En aquest sentit la novel.la mostra també una qualitat literària excel.lent i un tractament molt elaborat dels personatges.

Et demano perdó per tot el mal que t'he fet, Unai.

Si pogués m'agradaria tornar enrere i canviar la història.

Però no puc. Avui ja no és ahir...

El personatges centrals estan tractats amb ofici i el lector observa com creixen al llarg de la novel.la. Uns protagonistes joves que, per ser precisament joves, sedueixen el lector amb el risc consegüent que acabis, fins i tot, perdonant-los o, pitjor encara, estimant-los per tot el que han arribat a patir i oblidant o relativitzant les tràgiques conseqüències dels fets que han protagonitzat.

Una novel.la dura però atractiva que colpeja el lector com van colpejar la societat els fets que s'hi descriuen. Un retrat trepidant d'una societat potser prou malalta tant per entendre determinats fets com per després mesurar els processos d'integració i rehabilitació dels executors dels delictes. Una reflexió que ens convida, en aquest cas especialment als joves, a repensar quins són els nostres límits com a persones i com a membres d'una societat imperfecta.

Josep Maria Aloy