dilluns, 11 de març del 2013

"Rius paral.lels": una excel.lent aproximació a Màrius Torres




Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels...
(Màrius Torres, Cançó de Mahalta, 1)


Durant el 2010, any del centenari del naixement de Màrius Torres, molts joves de molts instituts van tenir una excel.lent oportunitat de conèixer el poeta a través de la seva poesia.

La novel.la Rius paral.lels, del manresà Jordi Estrada, publicada per Edicions de L'Albí (2010), és una altra excel.lent oportunitat per apropar-se a l'home, Màrius Torres, que va morir l'any 1942 de tuberculosi, als 32 anys.

       Tal com ens informa la contraportada del llibre som al sanatori antituberculós de Puig d’Olena a les darreries de l’any 1942. Davant la proximitat de la mort d’en Màrius, jove poeta republicà, els seus amics més íntims evoquen vivències i episodis, llums i ombres d’un passat en què les adversitats personals i col.lectives condicionen la vida diària del sanatori i els seus malalts.

L'autor de Rius paral.lels ens diu que si bé el personatge d’en Màrius és inspirat en Màrius Torres, aquesta novel.la no pretén ser un relat biogràfic o hagiogràfic del poeta lleidatà, sinó una ficció lírica en què es barregen fets i personatges reals i imaginaris, la vida dels quals transcorre com una successió de rius paral.les sense possibilitat de convergir en una sola i harmònica existència. Tot i tractar-se d'una ficció, els punts de contacte amb la realitat són prou versemblants com perquè els lectors -i sobretot els lectors joves- s'aproximin al poeta i coneguin els seus sentiments davant la malaltia i la mort.

Estrada descriu la mort del poeta com un cant a la vida

Rius paral.lels és una narració plena de descripcions algunes de les quals arriben a colpir el lector per la barreja de senzillesa i emoció amb què l'autor explica els últims dies del poeta. La narració de la mort del poeta al llit, envoltat dels seus amics, és una escena vibrant i entendridora. Però tot i que es tracti d'un llibre sobre la malaltia i la mort, l'obra -torno a la contraportada- esdevé un cant a la vida, a l’amor, a l’amistat, a l’esperança i al poder vivificador de l’art, malgrat els contratemps individuals i socials de la malaltia i la guerra, que semblen voler contaminar-ho tot.

Per això recomano tant la lectura d'aquesta obra als joves ja que a través d'ella seran testimonis indirectes, per exemple, de la profunditat del silenci d'un centre antituberculós, amb malalts molt greus, -que de tan silenciós sembla deshabitat, si no fos que de tant en tant se sent un estossec ofegat i s'il.lumina una finestra-, o bé fruiran de com Màrius toca el piano -... tan aviat les notes fluïen com un riu d’aigües calmes com amb la fúria d’una torrentada, on la melodia lliscava com una barca riu avall amb més o menys embranzida...; o veuran les mans d’un Màrius agònic - ... bé que magres i esllanguides, refulgien com dos pètals de lluna, de tan fines i nacrades, sota la claror esvaïda del llum de la tauleta...



L'art, l'amor, la música, la mort... per damunt de tot

El llibre no desaprofita l'ocasió per fer arribar al lector una bonica referència a l'art i sobretot a l'art d'escriure ... ja sabeu com és la gent, que no parla per parlar, com sovint es diu, sinó per expressar a través dels altres, la seva visió del món i de les coses. D’aquí l’origen de totes les llegendes, que tant agraden als vells com als joves, als sans i als malalts. De vegades he pensat si no consisteix en això el pecat original, gràcies al qual existeix l’art i tantes belles històries.

Tampoc no desaprofita alguna aproximació a la descripció de l'amor: -Si heu estat mai enamorat d’algú, la vida es converteix en un infern del qual, una vegada entrat, ja no en pots sortir. He dit un infern i dic bé. Pel patiment desesperant d’una passió incerta i pel ressentiment que neix de tot amor no correspost, que quan agreja es converteix en el pitjor dels escurçons…

El lector trobarà, també, referències a la música, per exemple a la música de Schuman, Escenes infantils, que Màrius toca al piano i que conversant amb el Doctor, Màrius li explica que també Schuman va passar els últims dies de la seva vida en un sanatori...

Però és, sobretot, el tema de la mort el que pot provocar més sentiments, en un debat amb els joves després de la lectura: ... Aquí, la mort no hi ve de visita: hi habita des del primer dia. Tots els interns en un moment o altre n’han advertit la presència en l’esput vermell al mocador... O bé una reflexió més optimista, dedicada a l'amiga del poeta: ... Amb tu de la mà, fins i tot la mort em sembla vida...

La narració evoca paraules i instants, vivències i absències, imatges i silencis i una història d'amor entre dos éssers tocats per la malaltia i sabedors que la mort no els deixa, ni els deixarà de petja. D'aquí que els lectors joves que llegeixin aquestes pàgines els pot ser formativa la idea que sovint l'art i la mort són dues cares d'una mateixa moneda: ... allò que el converteix (a Màrius) en poeta de debò és una crisi humana. I, com a conseqüència, transforma el crit de dolor en un cant poètic de primer ordre...

I un bon missatge final, esperançador i vital, quan en Màrius està agonitzant al llit i la Mercè li agafa la mà: ...Tot i que la meva vida no ha estat sinó un continu foc d’agonies, són tantes les coses que han valgut la pena! Puc dir que he viscut i he estat feliç. Si no hagués caigut malalt mai no t’hauria conegut. Perquè és a través teu, de les paraules que ens hem dit, de les cartes que ens hem creuat, dels silencis compartits, que he après a veure-hi dins meu, i a descobrir que aquella casa, en un temps deshabitada i solitària, s’havia emplenat amb la teva claror, d’un goig espurnejant i dels teus cants, en els quals he abocat tots els meus versos... Una lliçó de vida!

La dimensió tràgica de la seva vida breu i la seva relació amb la seva companya de convalescència, Mercè Figueras, que identifiquem com la Mahalta dels seus versos, ens conviden a fer-ne una lectura emotiva.

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada