"El domador de paraules", del poeta Miquel Desclot

"És més difícil de bastir una cançó que sembli senzilla 

que no pas un sonet impenetrable i pedregós".

(Miquel Desclot)

Benvinguts, lectores i lectors, al fabulós món de la poesia. L'espectacle d'avui és impressionant: un sol poeta al mig de la pista s'enfronta a una perillosa tropa de paraules salvatges i rebels. Noms feréstecs, verbs indisciplinats i adjectius ingovernables que cal domar, ensinistrar i fer passar per la roda. Una ocasió única per comprovar, des de primera fila, l'art de la paraula de Miquel Desclot.

Aquest és el text que figura a la contraportada del llibre El domador de paraules del poeta Miquel Desclot, un regal que La Galera ofereix sobretot als lectors joves per celebrar el cinquantè aniversari de la seva creació.

Nascuda en l'època més grisa i nefasta de la repressió del règim franquista contra Catalunya i el català, La Galera va fer una aportació incommensurable a la represa cultural amb una brillant producció de llibres de lectura per a la mainada i per a una escola desnonada i desproveïda barroerament de qualsevol indici de sentit comú i de normalitat.

El domador de paraules és un aplec de cinc llibres, tres dels quals ja estaven editats en altres editorials. Són: Bestiolari de la Clara (1992), amb seixanta-tres poesies; Oi, Eloi? (1995), també amb seixanta-tres i Més música, mestre (2001), escrit sobre tota mena d'instruments musicals. A aquests tres llibres s'hi han afegit ara dos llibres nous: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra, que plegats sumen més d'un centenar de poesies. El volum, doncs, amb més de tres-centes pàgines, i editat amb gust i qualitat, recull el bo i millor de la poesia per a joves de Miquel Desclot. Les il.lustracions de Mercè Galí embolcallen i ajuden a donar encara més alegria a tot el conjunt

Voldria repetir les paraules que vaig escriure en un comentari anterior, en aquest mateix blog, parlant del Bestiolari de la Clara: Tot el conjunt de l'obra de Desclot, a part els aspectes lúdics que aporta al lector jove, és una obra molt atractiva per les possibilitats que obre: jocs de paraules, humor fresc i divertit, frases fetes, riquesa del lèxic, la gràcia d'algunes rimes fàcils de memoritzar... I paral.lelament a tota aquesta sèrie de recursos -i malgrat que Desclot confessi que és més difícil de bastir una cançó que sembli senzilla que no pas un sonet impenetrable i pedregós- és destacable també la senzillesa i el bon gust de l'autor que sovint se serveix de fets molt quotidians i ordinaris com a punt de partida dels seus poemes i contes. I és que a un bon escriptor no li calen grans construccions ni complicades estructures per arribar al cor del lector.

Desclot és posseïdor d'una sensibilitat extrema i mostra en els seus llibres de poesia un lirisme lúdic, que també en altres ocasions he esmentat. Miquel Desclot s'ho passa bé domant paraules i el lector ho té ben fàcil: tan sols deixant-se endur pel seu ritme i la seva musicalitat i establint complicitat amb el poeta, s'ho passarà tan bé com ell i, quan això es produeix, és quan es pot parlar de la màgia de la poesia, de la màgia de les paraules.

En uns moments en què estem celebrant del cinquantè aniversari de La Galera i del centenari d'una altra gran poetessa per a joves, Joana Raspall, és bo felicitar-nos i  constatar la bona salut d'un gènere que sembla que ha perdut la por de presentar-se en públic i rep dia sí, dia també, el reconeixement i l'aprovació del públic infantil.

Josep Maria Aloy